Vivim en una època convulsa, després de totes les restriccions de l’època Covid, els governs han agafat gust a limitar la nostra capacitat de decisió. Amb l’ostentós nom de «Mesures d’estabilitat econòmica amb la finalitat de fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica», ens limiten les temperatures –als locals comercials– a una mínima de 27º a l’estiu i una màxima de 19º a l’hivern. Els que van prendre la decisió ni tan sols es van assabentar que la majoria de convenis col·lectius fixen els 25º com a temperatura de confort per als centres de treball a l’estiu. Tampoc van pensar que no tots els locals són iguals ni tenen les mateixes necessitats, i molt menys que el clima és totalment diferent segons la situació geogràfica. El cafè per a tots s’ha institucionalitzat. Els locals dedicats a la venda d’alimentació –per exemple– necessiten temperatures més baixes per evitar que la mercaderia es faci malbé, dels restaurants en podríem escriure un article exclusiu, i així anar fent, cada cas és diferent i particular.
Com que si no volies caldo dues tasses, a més queda prohibit tenir els locals comercials amb les portes obertes, aquells que no en tenien ja poden córrer a encarregar-ne, que a partir de setembre és una mesura de compliment obligatori. I perquè es noti qui mana, cal posar rètols anunciant el compliment de les mesures decretades –tot sigui per la lluita contra el malbaratament energètic–. Els fabricants de portes automàtiques faran el seu agost, i els venedors de termòmetres d’interior també. I molt em temo que això són tot just la punta de l’iceberg, del que vindrà, perquè el compromís de reducció de consum energètic assumit amb Europa implicarà més mesures, i ben aviat.
I la guinda del pastís, a partir de les deu del vespre, la llum dels aparadors apagada, quedaran els centres de ciutat ben galdosos, i els carrers ben negres, amb la qual cosa els amics de l’aliè estaran a la seva salsa.
A Madrid, que ja se sap que és un altre món, la presidenta ha dit que això no es complirà, i que en cap cas Madrid no s’apaga. El decret va camí del tribunal constitucional, amb un recurs del govern Ayuso que ja veurem com acaba. I a Catalunya, la Generalitat demana temps...
En fi, ens tracten com a nens petits, i ens han de marcar obligacions i limitacions, acompanyades d’amenaces de sancions. Si no compliu, us sancionarem!
I, com sempre, les decisions les prenen persones ben allunyades de la realitat de la gent del carrer, des de despatxos de la capital i sense rumiar gaire.
