Empordà

Empordà

Maria Crehuet

Tramuntanades

Maria Crehuet

Escriptora

Viure de crèdit

"Sabem que de canvis climàtics n’hi ha hagut una colla al llarg de la història, però... hi havia hagut mai una societat tan depredadora capaç de carregar-se el seu propi hàbitat?"

Aquesta és una expressió a la qual tots ens sentim relacionats poc o molt, ja que en algun moment de la nostra vida hem viscut –o encara vivim– de crèdit. Però aquest tipus de crèdit és personal i implica l’economia particular i la relació amb l’entitat bancària de torn.

Però resulta que hi ha un altre crèdit, que és col·lectiu, que no belluga els balanços econòmics de particulars, ni d’empreses, ni d’estats i que potser per això no en som prou conscients, no en liquidem les quotes corresponents i anem augmentant els interessos. És el deute ecològic.

El deute ecològic és la diferència que hi ha entre l’empremta ecològica –que és el que s’ha calculat que cada país requereix per cobrir les necessitats de consum dels seus ciutadans– i la biocapacitat, que és la capacitat que té la Terra per a regenerar allò que s’ha consumit.

Com en qualsevol compte bancari, el signe negatiu del deute indica que tenim un problema, ja que les necessitats pel consum són més grans que la capacitat que té l’entorn per a produir les primeres matèries, és a dir, que no s’és sostenible. En conjunt, el 2010, la humanitat va consumir un 50% més dels recursos dels que la Terra pot regenerar sense trencar el seu equilibri ecològic, és a dir, que la humanitat utilitzava en un any el que produiria anualment un planeta Terra i mig.

Però això era el 2010, quan el còmput deia que s’havien esgotat els recursos i que començàvem a viure de crèdit entre juny i juliol. Però aquest any 2022, Espanya ha entrat en deute ecològic el 12 de maig, havent esgotat ja el seu pressupost per aprofitar els recursos naturals. Això indica que consumim més recursos naturals dels que el planeta és capaç de regenerar o renovar cada any.

I, com veiem, fa ja una colla d’anys així, consumint més del que es pot regenerar per poder tornar a fer servir... Fins on serem capaços d’arribar? Ja sabem que de canvis climàtics n’hi ha hagut una colla al llarg de la història del nostre planeta, però... hi havia hagut mai una societat tan depredadora i inconscient capaç de carregar-se el seu propi hàbitat? I no pensem pas que la tecnologia serà capaç d’arreglar tal disbarat.

Però continuem donant prioritat als nostres plaers sense mirar mai els efectes secundaris que poden reportar, sigui a la pròpia salut, a la convivència o al medi ambient. Algú ho arreglarà, diem...

Compartir l'article

stats