Quan el passat dijous 4 d’agost, a l’església parroquial de Llançà, la interpretació de les notes musicals de My way (La meva manera) posaven final a la cerimònia de comiat de Maria Àngels Bosch i Castelló, familiars i amics sortíem tristos per la ràpida i inesperada mort de la mare, l’àvia, la companya, l’amiga. Tristesa acompanyada dels bons records de la seva vida, de la bellesa d’una vida viscuda amb exemplaritat, intensitat i passió per tot allò que estimava i, malgrat els problemes físics que patia, no varen interrompre la seva força creadora i les ganes de viure.
Si a la música hi afegim la lletra, la cançó versionada per Paul Anka i popularitzada per Frank Sinatra, que ens explica la història d’un home que arriba al final de la seva vida i mira enrere sense penediments, simplement dient que va fer les coses a la seva manera, de la mateixa forma que la trajectòria vital de la Maria Àngels, sense penediments, a la seva manera, malgrat totes les adversitats. Una manera exemplar. Una dona independent. La bellesa d’una vida que ens deixa un gran llegat.
Nascuda a Figueres l’any 1943. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Filologia Catalana amb una tesi sobre Josep Pous i Pagès, que representa el punt de partida de la seva obra biogràfica i literària sobre l’escriptor, periodista i polític figuerenc, convertint-se en la biògrafa i curadora de la seva obra.
Casada i divorciada del catedràtic de Física Teòrica de la UAB, Dr. Albert Bramon, un dels investigadors i docents més prestigiosos del país. Varen tenir dues filles, Elvira i Alícia. Després va compartir una llarga etapa i fins a la seva mort amb el botiguer figuerenc Carles Torrent, formant una parella inseparable i assídua als actes culturals i socials de Figueres.
La seva trajectòria pedagògica és notable, deixant una important petjada com a professora a l’Institut del Teatre, l’Institut de Ciències de l’Educació (UB) i Institut Menéndez y Pelayo. Per la seva experiència docent i per la seva formació acadèmica neixen les seves primeres publicacions: Iniciació a la història de la literatura catalana (1985), Síntesi d’Història de la Filosofia (1990) i, més endavant, publica en línia una guia i materials del curs Millora el teu català (2006), com a fruit de la seva experiència professional com a professora de Llengua i Literatura Catalana dins els estudis telemàtics de l’Institut Català d’Ensenyament Secundari a Distància (ICESD), dintre de la Universitat Oberta de Catalunya i de la UB virtual.
Com escriptora, a part de publicar molts articles literaris en revistes i periòdics, el seu llegat més important va associat al nom de Josep Pous i Pagès. La biografia Josep Pous i Pagès. Vida i obra (1997), publicada per l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), va representar la recuperació de la memòria d’aquest gran personatge. Precisament, amb motiu de les presentacions d’aquesta obra va néixer entre ambdós una relació d’amistat i estima mútua. Després de presentar-la a Figueres, ho férem a Barcelona, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (2 de juliol de 1998), en un acte presidit per l’alcalde Joan Clos i que va representar la reivindicació de Pous i Pagès en el cap i casal de Catalunya per a rescatar-lo de l’oblit. En els dos actes, amb l’Eduard Puig Vayreda, president de l’IEE, i l’Ernest Lluch, el seu cunyat, vàrem acompanyar a la Maria Àngels. Després, l’any 2002 coincidia novament amb ella en la constitució de la Fundació Ernest Lluch, al formar part tots dos del grup de membres fundadors.
Després de la biografia arribaria una notòria producció editorial de la Maria Àngels com a curadora d’obres de Pous i Pagès: Dietaris i memòries d’exili (2002), Revolta (2012), De la pau i el combat (2016) i Per Catalunya (2020). Com va recordar l’editor Jordi Raventós en una de les presentacions, «no pot entendre’s Maria Àngels Bosch sense Pous i Pagès, i viceversa». Precisament, per això, quan Maria Àngels Bosch publica la seva novel·la Camí entre vinyes (2013), Pous i Pagès forma part del relat camuflat en un estudiant, fet que porta a la crítica Eva Vázquez a titular la seva ressenya, «M. Àngels Bosch invita Pous i Pagès al seu debut literari».
A la sortida de l’església, amb l’Elvira i l’Alícia parlàrem de l’important llegat que ha deixat la Maria Àngels, una part publicat però una altra part encara resta inèdit. Un llegat d’obra pròpia però, també, de Pous i Pagès com a fruit de la seva recerca en el voluminós arxiu personal de l’escriptor figuerenc. Precisament, entre d’altres coses, estava treballant en el ric epistolari de Pous i Pagès que havia de ser, esperem que sigui, la segona edició de la col·lecció Memòria escrita de l’Ajuntament de Figueres. L’any 2023 serà el 150è aniversari del naixement de Josep Pous i Pagès. Una commemoració que Figueres ha de celebrar sota el binomi indestriable de Josep Pous i Pagès / M. Àngels Bosch.
Maria Àngels Bosch, filòloga, professora, escriptora; a la seva manera, que no és altra que el treball incansable, constant, combatiu, creatiu, honest, rigorós, d’una dona culta i lliure que com a la cançó, «Avui sé que ferma vaig ser / I que vaig afrontar ser com era / I així vaig aconseguir viure / Però a la meva manera».
