Engego aquest article amb la trista notícia del traspàs de l’escriptora, filòloga i investigadora Maria Àngels Bosch i Castelló, figuerenca de naixement, però resident a Llançà des de fa molts anys i d’on era originària la seva mare. Bosch era llicenciada en Filosofia i Lletres, doctora en Filologia Catalana, essent l’escriptor figuerenc Josep Pous i Pagès el centre de la seva investigació.
El 4 de maig de 2013, a la presentació de la seva primera novel·la Camí entre Vinyes (Brau), al Museu del Joguet de Figueres, l’escriptor i enòleg figuerenc Eduard Puig i Vayreda –que en va fer la presentació– afirmava que «aquesta novel·la és l’obra d’una persona culta»; i era absolutament cert. Una persona culta que no només significa saber moltes coses, sinó que té uns components afegits que la convertien en una persona de tracte amable, cortesia exquisida, educació excel·lent o conversa distesa i erudita, entre d’altres.
Efectivament, Figueres i comarca perd un dels seus referents culturals; els seus estudis sobre Josep Pous i Pagès la van convertir en la seva major experta, reconeguda arreu, i amb l’afegit que una figuerenca tragués de l’oblit un altre escriptor figuerenc de primer ordre. Tot un exercici de justícia literària i rigor acadèmic; una feina de la qual li hem d’estar enormement agraïts.
I amb el pas del temps, podem afirmar que Maria Àngels Bosch –amb les seves maneres suaus, constància permanent i tracte amable– va esdevenir una referència cultural i intel·lectual a casa nostra; i això no és gens fàcil aconseguir-ho, i menys que li fos reconegut –com és el cas–. Va esdevenir la veu de Pous i Pagès –i no em refereixo a l’edició en CD dels discursos i conferències «Per Catalunya», sinó a la seva àrdua tasca de difusió de l’autor figuerenc.
Hem perdut una persona culta, erudita en el seu camp, cívica, constant i, probablement, una mica somiadora, ben bé com fou Josep Pous i Pagès. Descansi en Pau; se la trobarà a faltar.
