Quiosc

Empordà

Toni Salamanca

Espais blaus

Toni Salamanca

Jugant a daus

"És temerari relativitzar les anomalies i els episodis extrems"

Jugant a daus amb el clima, jugant a ser Déu amb el «temps», confiar que plogui i s’acabi la sequera o confiar que aquesta tardor no ens arribin gotes fredes o DANA, que puguin provocar amb una mar calenta com mai, pluges torrencials i inundacions. Doncs aquest és el context, atesos els indicadors que tenim, que són de domini públic i, per tant, no poden sorprendre a ningú. És temerari, doncs, relativitzar les anomalies i els episodis extrems, tant pel que fa a temperatures màximes (com mínimes, ja que les nits tropicals i tòrrides de forma continuada provoquen l’augment de morbiditat i mortalitat i un caldo de cultiu de tempesta), temperatura de l’aigua de mar, com mai s’ha registrat (que entre les Balears i el País Valencià, s’estiguin assolint 30º, tant com a països tropicals, hauria de ser motiu d’alarma política, marítima i institucional), la sequera extrema que estem patint en alguns indrets és motiu ja de restriccions, que pot tenir efectes més enllà de les segures pèrdues que tindrà l’activitat econòmica agropecuària, etc. Tota aquesta combinació d’elements i altres en què no entraré, conformen un escenari de risc en cadena i de vulnerabilitat potencial de greus conseqüències, que com també que els Bombers de la Generalitat els obliga cada any més, a preparar i planificar amb més exigència, llindars de perill, etc., cada campanya d’incendis forestals, hauria de significar el mateix de cara a aquesta tardor, no sols pels serveis de «Protecció Civil» entesos en sentit reduccionista, per les competències que tenen (i els pocs recursos disponibles, molts voluntaris), sinó per tots els serveis, institucions i entitats de la societat civil, que tant es preocupen a altres nivells per la conservació del territori. He insistit fa temps que la Protecció Civil en el sentit ample del terme i, per tant, les Juntes Locals de Seguretat, haurien d’incorporar com a prioritat, actualment, atesos els majors riscos que comporta, la seguretat climàtica i no sols la seguretat ciutadana. No pot ser que les Juntes de Seguretat, màxim òrgan de prevenció local i amb competències per afrontar el que s’acosta aquesta tardor en matèria de turbulències meteorològiques violentes, i, per tant, de prevenció de riscos, continuïn amb els esquemes «policials» de sempre, fixats amb la delinqüència, les drogues, la violència, el terrorisme, etc. De la mateixa manera, entitats i moviments com SOS Costa Brava, que tant els preocupa la conservació del litoral, no incloguin l’emergència climàtica i els impactes del canvi climàtic en el litoral, en el seu llistat de greuges, així com fer pressió a l’administració per tal que dediqui més recursos a la prevenció, com molt bé diu el Consorci Salines Bassegoda, per tal de no estar en alerta permanent.

Compartir l'article

stats