Quiosc

Empordà

Banany

Puc prendre medicaments antiinflamatoris?

"Els antiinflamatoris són excel·lents medicaments i es va adquirir un gran recurs per tractar diferents problemes de salut amb ells, però sempre han de ser prescrits i supervisats per un facultatiu"

Aquesta és una pregunta que de vegades algú es fa o ens fa. De fet, sol ser el metge qui contesta i informa el pacient sobre aquesta qüestió. La resposta és senzilla. En alguns grups de persones és millor evitar-los. És el cas de les persones que pateixen del cor i/o del ronyó i/o del fetge. En aquests grups és recomana que en prenguin de forma rutinària.

El antiinflamatoris no esteroidals –que són els que més es solen prendre– són els de la família de l’aspirina, l’ibuprofèn, el naproxè i d’altres, que ara es prenen menys que els que hem anomenat. Els antiinflamatoris esteroidals són de la família dels corticoides.

Els antiinflamatoris disminueixen les molèsties ocasionades per la inflamació, el dolor i la febre (el paracetamol disminueix la febre i el dolor) perquè és un analgèsic i no un antiinflamatori. El paracetamol és un gran fàrmac, però també pot provocar reaccions adverses, al·lèrgia i altres que limiten la seva prescripció. De fet, no hi ha cap fàrmac que en algun moment no pugui ser tòxic, nociu i/o provocar al·lèrgia. També s’ha de dir que els medicaments són grans aliats en el tractament de les malalties pels quals estan indicats.

Els AINE (antiinflamatoris no esteroidals) són un dels grups de medicaments més àmpliament utilitzats. Són molt útils, però poden produir efectes nocius en les persones que pateixen, tal com hem dit abans, malalties del cor, del fetge i del ronyó. Aquesta casuística justifica la campanya d’evitar l’automedicació. Per tant no es prendran si no estan prescrits per un facultatiu.

I ara ens podem preguntar, per què els pacients amb malalties de cor, del ronyó o del fetge no n’han de prendre? Doncs perquè els resultats d’estudis fets sobre aquest tema conclouen que aquest grup d’antiinflamatoris poden descompensar la insuficiència cardíaca, com també poden afectar la funció renal, sobretot en pacients fràgils o en persones molt grans, també quan es prenen més de cinc medicaments i/o es prenen medicaments per al cor i per controlar la pressió arterial. S’ha de protegir la pèrdua de la funció renal i una manera de fer-ho és no prendre’ls. Quan una persona pateix del fetge i presenta una malaltia coneguda com a insuficiència hepàtica lleu, que vol dir que el fetge, que té la missió de depurar medicaments, no pot fer-ho com en condicions normals, és millor que no en prengui d’aquests medicaments. Si és imprescindible fer el tractament, cal ajustar la dosi i fer controls analítics de la funció hepàtica.

Aquests medicaments no es poden prendre si es té una malaltia greu del fetge. Tampoc s’haurien de prescriure ni prendre quan es pateix d’hipertensió arterial, perquè els pot descontrolar la tensió i provocar problemes de salut que poden arribar a ser molt greus.

Els medicaments, en si mateixos, són molt bons, sempre que s’utilitzin per al motiu que estan indicats, els prescrigui un facultatiu i es tinguin en compte les característiques pròpies del medicament. Es tracta d’evitar que provoquin una malaltia nova o n’empitjorin una ja coneguda. Els antiinflamatoris són excel·lents medicaments i es va adquirir un gran recurs per tractar diferents problemes de salut amb ells, però sempre han de ser prescrits i supervisats per un facultatiu.

Compartir l'article

stats