Aquestes 4Rs que us proposo no són pas les del reciclatge que tots coneixem. Són 4 erres ben diferents i molt importants pels moments en què vivim. I són aquestes: Renúncia, Resiliència, Regeneració i Reconciliació. Ara les analitzarem.
En els moments en què vivim, a part dels que segueixen com sempre, com si res estigués passant en el món, hi ha dos moviments que semblarien enfrontats. El que voga per una profunda transició i el que ho fa per a una profunda adaptació. El primer és optimista amb la idea que podem revertir la situació si actuem a petita escala, i ve del «moviment en transició» iniciat el 2005 a la universitat de Totnes, Anglaterra, de la mà del professor ambientalista Rob Hopkings, autor de diversos llibres com el que es titula: Del que és al que podria ser si... destacant el poder de la imaginació per crear el futur que volem. L’altre, el de l’adaptació, és el que proclama les 4Rs que són: Renúncia, perquè haurem de renunciar a alguna cosa. Més ben dit, a molt més d’una, i aprendre a prescindir d’allò no exclusivament necessari. I aquesta renúncia hi serà, de grat o per força. Resiliència, que aconseguirem si hem sigut capaços d’aplicar la renúncia, ja que amb bagatges més lleugers ens serà més fàcil de transitar pels nous camins i estadis que es presentaran. Regeneració, ja que ens tocarà fer feina de regenerar espais diversos, tant ambientals com socials. I Reconciliació, perquè un cop haver transitat al llarg d’aquest camí serem capaços de fer les paus amb tot, amb tothom i amb nosaltres mateixos.
Aquestes dues visions de la realitat, una molt optimista que anima a la transició i que creu en el «Gran Gir» sense haver d’arribar al col·lapse, i la més pessimista, que ens prepara per a l’adaptació a la situació que s’acosta, no estan allunyades l’una de l’altra i, segurament, fusionant-les ens trobem davant del model que hauríem d’adaptar per a caminar cap a un món diferent que intuïm millor: actuar localment en accions de transició i començar a acceptar la renúncia per adaptar-nos al que s’acosta.
Totes les èpoques han viscut canvis potents quan han arribat a la fi de la seva cursa. La nostra no és menys. O potser és més, a causa d’un cúmul de circumstàncies de les que, en més o menys intensitat, tots en som responsables. Ha arribat el moment –i segons alguns ja fem tard– de prendre consciència de la situació i actuar amb fermesa.
