Quiosc

Empordà

Alfons Martínez

Paral·lel 46

Alfons Martínez

Canvi climàtic

"La situació és tan fràgil que ja no cal una burilla, com fa deu anys, perquè es cali foc a tot; és desolador anar pel bosc i comprovar la quantitat de porqueria humana en els borals dels camins"

Fa dècades que ho adverteixen i ara ja ho tenim al damunt. El famós canvi climàtic, que els negacionistes sempre en la primera línia de l’opinió encara que no sabessin gairebé res consideraven una exageració, s’ha mostrat aquest estiu amb tota la seva crua realitat. Estem patint un estiu com cap altre que hàgim viscut, amb unes temperatures que trenquen tots els registres històrics; i, per a molts, això només és el principi.

Per ara, i encreuem els dits, l’Alt Empordà se n’està sortint; tot i això, el Departament d’Interior ha ampliat les restriccions de mobilitat a 45 municipis dels 68 que té la comarca, i control d’accés a espais forestals per l’elevat risc d’incendi, suspensió de l’activitat agrícola i restriccions a casals i activitats de lleure. Abans, mai s’havia pres una mesura d’aquesta classe, perquè mai ens havíem vist en una situació així.

Aquests dies, es compleixen deu anys del gran incendi que va arrasar catorze mil hectàrees de disset municipis empordanesos, amb quatre morts, desenes de ferits i milers de cotxes atrapats a la frontera francesa. L’infern a la terra, com varen definir-lo, que es doblegà després de gairebé una setmana i l’actuació de bombers, policies, mitjans aeris, ADF’s, Protecció Civil, l’UME, bombers francesos, unitats sanitàries i particulars que es van mobilitzar.

Deu anys després, ens diuen que s’han posat mitjans i segur que és així, però també crec que la situació és tan fràgil que ja no cal una burilla, com fa deu anys, perquè es cali foc a tot; és desolador anar pel bosc i comprovar la quantitat de porqueria humana (plàstics, restes de menjar, llaunes, papers, etc.) en els borals dels camins. La petja humana, que ens pot portar a repetir la tragèdia.

Crec que ja no anem tard, sinó que hem entrat en un nou estadi en el qual viurem pitjor i els nostres fills, també; no sé en quin punt ja no hi havia marxa enrere, però segur que l’hem superat. Ara, cal esperar que tinguem sort, no veig gaires més opcions.

Compartir l'article

stats