Empordà

Empordà

Mohamed El Amrani

El periscopi

Mohamed El Amrani

Columnista

Roses es prepara per a les municipals

"S’emportarà la victòria qui sigui capaç d’imaginar la Roses del futur i posi en pràctica una política útil i aglutinadora"

Ja es respira ambient electoral a Roses. Els partits fan els seus primers moviments estratègics i ja surten a la llum noves plataformes polítiques alternatives que intenten atraure membres a través de les xarxes socials. Com a tots els pobles –perquè tot i tenir síndrome de ciutat, Roses encara té idiosincràsia de poble–, les eleccions sempre s’han viscut amb molta intensitat. De fet, aquest període es caracteritza per ser temps d’alt voltatge i acaba impregnant tota la vida pública i l’agenda local.

Sense dubte, el gran repte que tindran les diferents formacions és configurar una bona llista. Els esdeveniments dels últims anys i la profunda desafecció ciutadana amb la política fa que molt pocs estiguin disposats a entregar-se i exposar-se. Aquest és ara el gran maldecap dels partits: trobar gent disposada a formar part del seu projecte. Es busquen perfils polifacètics, acostaments a comunitats i col·lectius i el fixatge de personatges amb tirada. Una estratègia tan tradicional com la pròpia política. Però, al meu entendre, és una forma de fer desfasada i anacrònica. Els votants ja no es deixen arrossegar per proclames, promeses estridents o el representant del col·lectiu de torn. La gent està cansada i molt desil·lusionada, necessita i vol que se la tracti com es mereix i és: ciutadania intel·ligent i crítica.

Guanyarà qui sigui capaç de fer una bona lectura dels temps i interpretar com és la Roses d’avui més enllà dels tòpics i consignes previsibles. Més enllà d’intentar segmentar i dividir Roses en comunitats homogènies al mandat de qui sap qui o què. Però, sobretot s’emportarà la victòria qui sigui capaç d’imaginar la Roses del futur i posi en pràctica una política útil i aglutinadora.

En mig d’un món incert, a les portes d’una crisi econòmica que es preveu duríssima, també triomfarà qui aconsegueixi instaurar la filosofia del diàleg, de la política constructiva lluny de personalismes, la política tranquil·la sense soroll innecessari i sensible a totes les inquietuds. Ja no és només una qüestió d’estratègia electoral sinó de respecte cap a una societat que està patint els cops d’una de les dècades més difícils de les nostres vides.

Compartir l'article

stats