Una de les consignes estrella del govern municipal, en relació amb les prioritats educatives, és que Figueres s’ha de convertir en un referent de cicles formatius a escala de país. La proposta compta amb un ampli consens social sobretot per part de la comunitat educativa i del sector empresarial. És lògic, tenint en compte que s’intenta lligar l’oferta formativa amb les necessitats econòmiques de la comarca. Un cas paradigmàtic que expressa clarament aquesta sintonia va ser la posada en marxa, el curs passat, del cicle de Transport i Logística a l’institut del Cendrassos, coincidint amb l’obertura d’Amazon al Far. Les places de matrícula es van esgotar ràpidament. En aquests moments, es gestiona l’inici d’un cicle formatiu de medi ambient i energies renovables, un altre sector de gran valor estratègic que pot generar molts llocs de treball. Si observem l’oferta de cicles, podem comprovar que en els darrers deu anys s’ha anat incrementant. En total, per al curs 2022-23, s’ofereixen vint cicles, entre grau mitjà i superior, repartits entre els cinc instituts públics de Figueres. Aquesta és una bona tendència, especialment per a l’alumnat que pot trobar una sortida postobligatòria rica i variada diferent del batxillerat i als estudis universitaris, i també per al teixit productiu de la zona. No obstant això, i segons diuen els experts, l’oferta encara queda curta per arribar a un nivell òptim. Hi ha oficis, sobretot manuals o artesanals, que no tenen cap recorregut formatiu formal pròxim.
Voldria remarcar que aquest creixement de l’oferta formativa de Figueres no ha estat proporcional ni uniforme a la resta de pobles i instituts de la comarca. Més aviat al contrari. Així com als cinc instituts de Figueres es fan una vintena de cicles, l’oferta total de la resta de deu instituts de l’Alt Empordà no arriba a la meitat. I és una oferta molt dispersa i poc planificada que en el millor dels casos complementa la de Figueres, com l’escola nàutica de l’institut de Castelló. Hi ha una clara centralització en benefici de la capital. Hi ha instituts de pobles importants com l’Escala o la Jonquera que no n’imparteixen cap, i no per la seva falta de voluntat. I són precisament els pobles més mal connectats, en transport públic, amb Figueres. Com a conseqüència, una part de l’alumnat que acaba el quart d’ESO no pot accedir al cicle formatiu que voldria per les dificultats per desplaçar-se. El més greu és que els exclosos acostumen a ser els joves amb una situació econòmica o familiar més precària. És urgent que les administracions involucrades trobin una solució en benefici de la igualtat d’oportunitats de tots els nois i noies de la comarca. Aquesta podria passar per augmentar la freqüència d’autobusos, i alhora abaratir-ne preu, pensant amb aquest perfil d’usuaris. També es podrien cercar opcions per descentralitzar una part de la formació, sobretot dels cicles de grau mitjà. Amb setze anys, molts joves encara no tenen la suficient autosuficiència per moure’s fàcilment. Cal que els donem un cop de mà. A més, si comencen un itinerari formatiu al seu poble, tindran un al·licient per continuar fent un cicle superior a Figueres. Al final hi pot guanyar tothom.
