Quiosc

Empordà

Toni Salamanca

Espais blaus

Toni Salamanca

Paradoxes i prioritats

"El sorprenent és que siguin notícia aquestes descobertes a bombo i plateret, i, en canvi, no se sàpiga com estan evolucionant la multitud de plagues que els experts en salut ambiental estan advertint a les institucions que estan fora de control"

Amb molt poques setmanes de diferència, s’han detectat i publicat una sèrie de descobriments naturalistes, al voltant del cap de Creus i l’Alt Empordà, que més enllà de la seva deguda homologació o acreditació científica, ens resulten força sorprenents, atès el deteriorament de la biota al nostre entorn, per l’acidificació del mar, l’aridificació de la terra i l’escalfament global combinats. O pot ser per això, precisament?

Per una banda, un insecte mai vist a Catalunya, a Vilajuïga, que segons alguns analistes està pràcticament desaparegut, té milions d’anys i pertany al Juràssic. Per altra, un musclo gegant o nacra detectada al cap de Creus, a les praderies de posidònia del fons marí i que ja fa anys que es dona per desapareguda. Finalment, la floració de gram (una flor masculina) als prats marins de gram al golf de Roses, una observació sorprenent als herbassars de la costa.

Aquestes descobertes, totes en procés de validació científica, es produeixen en un context en teoria més aviat poc favorable a la biodiversitat, i, de fet, en un marc de desaparició d’espècies. Més encara en un context de proliferació d’espècies invasores, producte del canvi climàtic i la globalització com és prou conegut. De fet, el sorprenent és que siguin notícia aquestes descobertes a bombo i plateret, i, en canvi, no se sàpiga com estan evolucionant la multitud de plagues que els experts en salut ambiental estan advertint a les institucions que estan fora de control i més amb les actuals temperatures. Que la vespa asiàtica es detectés per primera vegada a l’Alt Empordà i després s’hagi expandit per arreu, podria ser un bon fil de recerca. Que la processionària del pi estigui fora de control i arribant a cotes d’alçada mai vistes (fins a 2.000 m) hauria de ser motiu de mobilització científica, institucional, forestal i sanitària (atès el seu efecte al·lergogen i pirocombustible). Que la papallona del boix segueixi el seu curs d’expansió, hauria de ser motiu de preocupació. Certament, ho és l’expansió del mosquit tigre, que per fi comença a preocupar a les institucions, ja que amb l’augment de temperatures, els vectors de contagi de malalties tropicals són més possibles. Que el bernat marbrejat estigui arrasant els camps gironins i que la demarcació de Girona estigui ja al 100% envaïda per aquesta plaga, en comparació a la resta de Catalunya, hauria de ser motiu d’alarma.

En fi, la llista seria llarga i no voldríem menystenir altres plagues ja conegudes: els porcs senglars, rosegadors, etc. La qüestió és que hi ha més motius per estar atents, observadors i vigilants de la tropicalització en curs i esmerçar més alertes i recursos públics, que troballes efectistes per singulars que siguin.

Compartir l'article

stats