Quiosc

Empordà

Maria Crehuet

Tramuntanades

Maria Crehuet

Festivals

"Tot plegat és un símbol de vida activa, de la necessitat de compartir, del plaer de gaudir, de la capacitat de deixar-se anar per riure o plorar, segons l’espectacle"

Com si s’hagués obert una ampolla de cava xarbotada, els festivals culturals i de participació ciutadana han explosionat arreu de la comarca sense cap mena de complexos. I constato que no hi ha cap enveja als grans i costosos festivals ni a les grans sales d’exposicions de museus consolidats, ja que s’està demostrant que pot haver-hi qualitat i accessibilitat a cada un dels 68 municipis empordanesos. Aquest estiu, a cada racó de la comarca hi està havent música, teatre, circ, dansa, cinema a la fresca i activitats de participació artística diversa, sense comptar les festes característiques del calendari, com són les festes majors, que se celebren també arreu.

Això demostra que hi ha talent escampat pel territori, que no fan falta grans cartells, ni tampoc entrades caríssimes, perquè podem accedir còmodament a la visita d’una mostra artística, o a una bona vetllada, amb representació i sopar inclòs i a un preu accessible, sense anar gaire lluny de casa, sota la llum de la lluna, gaudint dels pocs moments de fresca que ens aporten aquests calorosos dies d’estiu que estem vivint.

I això vol dir que es dona oportunitat a artistes locals, a petits grups artístics que s’han decidit per aquesta classe de vida laboral, o per amateurs que hi empren hores de lleure després de la seva feina més avorrida i tediosa. I tot plegat és un símbol de vida activa, de la necessitat de compartir, del plaer de gaudir, de la capacitat de deixar-se anar per riure o plorar, segons l’espectacle. Sigui quina sigui l’actuació en la qual es participa, el resultat és sempre enriquidor.

I és enriquidor perquè la cultura enriqueix. I hem de saber que és cultura tant la que s’escriu en majúscules com també la que està escrita en minúscules. I quan dic «minúscules» no és amb intenció de menysprear res, ans al contrari, ja que constato que no fa falta anar al Nacional, al Liceu, al Palau de la Música o al MNAC –per dir quatre espais emblemàtics del nostre país– per veure i sentir, per captar amb tots els porus de la nostra pell, el plaer d’una bonica exposició, d’una bona representació, d’una excel·lent interpretació o d’una nova creació trencadora i interessant...

La cultura, en totes les seves facetes, està en nosaltres mateixos, i expressar-la forma part del gaudi de la vida mateixa.

Compartir l'article

stats