L’any 2003, va aparèixer un nou concepte jurídic que era el concurs de creditors. Ho va fer a través de la Llei concursal que substituïa la legislació anterior que parlava de suspensions de pagaments i fallides. Ja fa gairebé vint anys que les suspensions de pagaments i les fallides no existeixen.

Per molta gent, aquest canvi de terminologia pot ser irrellevant i, equivocadament, es pot aplicar el traç gruixut, equiparant una situació de concurs de creditors amb una fallida. El concurs constitueix una segona oportunitat a la vida d’una empresa. És més, el dret concursal és una eina jurídica fonamental per a la conservació del teixit empresarial i de llocs de treball, tal i com esmenta la pròpia exposició de motius de la llei.

Tota empresa pot passar per moments complicats i per motius molt diferents. Això no significa que el seu projecte empresarial no sigui viable ni que una situació puntual hagi de desembocar al seu tancament. El procediment concursal té com a objectiu intentar assegurar la continuïtat de l’activitat de l’empresa, reordenar-la i assentar unes noves bases econòmiques per a seguir el seu camí de manera més robusta. El concurs de creditors no implica, en cap cas, que l’empresa tanqui ni que suspengui la seva activitat. Al contrari, l’objectiu principal és intentar que segueixi i sigui viable.

Pot ser que, en el col·lectiu, sigui mal vist o pugui crear una mala reputació que una empresa sol·liciti un concurs de creditors. Però lluny d’aquesta visió, els empresaris que fan us d’aquesta via que ofereix l’ordenament jurídic, demostren valentia i responsabilitat. O dit d’una altra manera; quan una empresa no pot afrontar regularment les seves obligacions econòmiques i la seva direcció, evitant assumir responsabilitats en la presa de decisions, descarta recórrer al concurs, pot agreujar encara més la seva situació fent que -aleshores, sí- s’aboqui a la seva liquidació o altres conseqüències jurídiques més greus.

Algú va escriure que la vida és un etern recomençar. El coratge que tenen milers i milers d’empresaris i emprenedors aixecant el seu negoci, creant llocs de treball, contribuint a la riquesa d’un territori no pot anar acompanyat mai de la paraula fracàs. I aquesta és la filosofia del concurs de creditors. En tot cas, hi ha aprenentatges, hi ha experiència i hi ha un parèntesi per reordenar el pla d’empresa i el seu balanç amb l’objectiu de reprendre el seu camí amb més força i determinació.

En benefici de l’activitat econòmica, és important assentar bé els conceptes delicats com els citats. Perquè també la imatge de les empreses és important per a la seva viabilitat i continuïtat. En aquest sentit, lluny d’estigmatitzar el concurs de creditors, els ciutadans ens hem de conjurar a ser part de la solució a aquestes situacions contribuint directament -en la posició de consumidors i usuaris- a què les empreses que es puguin trobar en una situació complicada, puguin seguir oferint els seus serveis, els seus productes i la seva excel·lència.