On portem l’ensenyament? No tenim una bola de vidre que ens asseguri el que està per venir. Mentrestant, els centres escolars experimenten, alguns fan provatures, d’altres sobreviuen i tots procuren «educar» –en un sentit massa vegades poc concret– les generacions de la societat futura. Si ens limitem a mirar endarrere, el panorama pot semblar-nos devastat. L’objectiu de l’educació com una eina que havia de facilitar immediatament la mobilitat social s’ha vist tràgicament equivocat, i moltes vegades no arriba a ser ni condició suficient per als canvis i les transformacions; el model d’instrucció casernari o seminari tampoc no sembla ser eficaç, vista la nostra modernitat líquida d’atomitzacions i dispersions centrífugues; els plans d’estudi, mai no satisfactoris, se succeeixen i es debaten en una barreja de consignes polítiques, de modes pedagògiques, d’urgències pràctiques i de pressions socials.
En aquest ambient incert, l’Institut Cendrassos, amb la col·laboració de la seva AMPA, va atorgar, el 22 de juny, uns premis a l’Excel·lència Acadèmica i a l’Esforç, dedicació i perseverança dels alumnes. Un exercici nostàlgic, si voleu; una pràctica molt selectiva i meritocràtica; una reproducció de valors discutibles.
Però heus aquí que d’entre les nou persones premiades, les dues destacades de 4t d’ESO, la Dana Calugaru Sawan, de 4t A, i l’Asmae Akhmouch, de 4t C, són dues alumnes de les quals anomenem de «recent incorporació» a l’educació catalana.
Totes dues van arribar a Catalunya fa quatre anys i hi han cursat la Secundària Obligatòria. Totes dues van tenir les inevitables dificultats fruit de la seva trajectòria: la Dana, nascuda a Moldàvia, s’havia establert a les ribes mediterrànies orientals abans d’arribar al també mediterrani Alt Empordà. Era una alumna brillant en l’escola primària del Líban i, una vegada acollida al centre figuerenc, ha tornat a ser-ho amb el millor expedient del seu nivell. Responsable i estudiosa, és capaç de comunicar-se en set llengües i és molt estimada a l’Institut Cendrassos, on ha tingut l’oportunitat de participar en un projecte engrescador (ha format part del grup d’excel·lència Hipàtia, darrerament en el projecte Kandrassos amb la construcció d’un satèl·lit miniaturitzat). L’Asmae Akhmouch, procedent del Marroc, s’ha esforçat a il·lusionar-se en el seu nou centre escolar i hi ha pres part activa voluntària en la majoria d’activitats que complementen la vida estrictament acadèmica.
Ser adolescent no és sinònim de tenir-ho tot fàcil. Cap dels nou premiats no ho ha estat gratuïtament. Però trobo pertinent destacar que un 22 %, precisament els de final de cicle d’ESO, siguin persones arribades fa poc. Persones que desitgem que prossegueixin i continuïn els estudis i, qui sap, la vida prop nostre. El seu exemple és significatiu i ens fa apuntar la reflexió.
L’escola o l’institut, malgrat no ser sempre un element clau de la felicitat dels alumnes, indiscutiblement és l’escenari més adequat per aprendre i millorar col·lectivament, posant en comú la diversitat de coneixements i els esforços de tots.
