Empordà

Empordà

Maria Crehuet

Tramuntanades

Maria Crehuet

Escriptora

Nacionalitzar el temps?

"És ben cert que, si una cosa ha aconseguit el sistema capitalista en què estem immersos, és «robar-nos» el nostre temps"

Un dels candidats en les últimes eleccions franceses, Jean Luc Mélenchon, diputat de la França Insubmisa i líder de la unió de les esquerres a la segona volta, va dir en un míting: «Hem de nacionalitzar el temps, que és la matèria primera invisible». Què vol dir això? A què es refereix? Sembla que es tracta d’una planificació ecològica de la vida i de l’economia. La planificació hauria de servir per «recuperar el temps», si és que el temps es pot recuperar.

És ben cert que, si una cosa ha aconseguit el sistema capitalista en què estem immersos, és «robar-nos» el nostre temps. La majoria de ciutadans estan aportant tot el seu temps a una mena de producció i consum completament innecessaris per a una vida normal. Ens han venut que hem de treballar més hores per a tenir els diners suficients per a pagar la felicitat...

Però, què en fem dels diners guanyats si no ens queda més temps que el que fem servir per a treballar i necessitem per menjar i dormir? I... és que potser la felicitat es pot pagar amb diners? Potser un dels canvis paradigmàtics als quals ens enfrontem és, precisament, el de la comprensió del temps al marge del còmput de segons, minuts i hores. Fa temps que es parla d’una reforma horària. Una reforma que permeti compaginar les nostres activitats: personals, familiars, laborals, de salut, d’aprenentatge continu, de participació social... Però encara la conciliació familiar que ha de compaginar treball-escola-família, està a les beceroles. Cal afegir-hi la quantitat de temps emprat en desplaçaments necessaris per acomplir amb totes aquestes coses. Desplaçaments complicats molt sovint que no acaben de solucionar-se i que són, a més a més, d’una pèrdua de temps considerable, un problema per a la contaminació ambiental.

No obstant això, l’expressió «nacionalitzar el temps» em fa certa basarda. Si no es tracta de racionalitzar el funcionament de les activitats socials per a facilitar la vida plena en tots els sentits, deixar el control del temps en mans dels estats pot esdevenir una nova eina de control envers la ciutadania.

Perquè... el temps existeix realment? Hi ha qui diu que no, que només és una percepció humana davant l’esdevenir dels fets. En una entrevista recent a un Tuareg, aquest deia: «Vosaltres teniu rellotges, jo tinc temps...».

Compartir l'article

stats