En el món canviant en el qual vivim cada vegada queda més palès que no hi ha veritats absolutes i que, malgrat que pugui existir-ne alguna, som incapaços d’abastar-la en tota la seva magnitud, per la qual cosa en podem conèixer només alguna part. I a més a més cadascú en pot conèixer una part diferent, i aquest coneixement dependrà de la cultura, l’obertura de mires, el nivell d’evolució... per la qual cosa discutir sobre el mateix coneixement de la comprensió d’una part del tot esdevé ridícul i absurd.
També és veritat que cada vegada més les persones necessitem experimentar que no pas creure. Més ben dit, podem creure en alguna cosa, però necessitarem experimentar-la per tal de poder-la incorporar al nostre paquet de coneixements. Deu ser per això que les religions estan de baixa i, en canvi, veiem en alça diverses pràctiques de creixement personal.
Avui es presenta la qüestió de comprovar si existeixen mons paral·lels, sigui en el macrocosmos o en el microcosmos com apunta la física quàntica, i si hi ha àngels o éssers lluminosos que viuen en altres dimensions, però que interactuen amb aquesta nostra, com expliquen llegendes, tradicions i literatures vàries.
Però aquests tipus d’investigacions ens fan basarda. A la nostra societat excessivament racionalista i quadriculada, tot allò que no es pot tocar i mesurar, diem que no existeix, que són fantasies, que són fruit d’una imaginació malaltissa o, en el millor dels casos, encaminada a una producció artística o literària.
No obstant, una bona part de persones que conviuen amb nosaltres en aquest planeta creuen en la reencarnació, estan convençuts que som energia que habita la matèria i que quan ja no serveix, l’energia marxa per tornar més endavant. Moltes persones han viscut experiències difícilment explicables si només s’accepta una sola vida física. Però... com podem estar segurs que allò que «sentim» és veritat si no ho podem tocar ni mesurar? Com podem veure tants de mons paral·lels com ens envolten? Segurament necessitem desaprendre algunes de les teories inculcades i aprendre a fer compartir la raó amb els sentits i els sentiments que tantes vegades bloquegem. Molt sovint la ciència-ficció s’ha avançat a la ciència oficial, la imaginació d’algunes ments lliures ens han dit que sí, que hi ha mons paral·lels. Ara hem d’aprendre a veure’ls.
