Quiosc

Empordà

Lluis

Dimarts gras

Lluís Batlle

Fake burger

"A la vida sempre ens calen pioners que s’atreveixin a alçar les seves veus davant de les injustícies, que surtin de la normalitat i obrin camí per les futures generacions"

Llegeixo als papers que un particular ha demandat a Mc Donald’s perquè el Big Mac que va comprar en un establiment de la gran cadena de menjar ràpid era considerablement més petit i molt menys sucós que el que apareixia a les fotografies publicitàries.

La demanda es va presentar davant la cort federal de Brooklyn (no tindria el mateix impacte la mateixa demanda als jutjats de la Bisbal, per exemple) i la notícia no deixa entreveure quin és l’import reclamat ni tampoc no diu si el carnívor presumptament estafat es va cruspir l’hamburguesa després de fer-li una foto o si portat pel desencís va anar directament al jutjat amb la mostra del delicte íntegra com a prova de càrrec.

A la vida sempre ens calen pioners que s’atreveixin a alçar les seves veus davant de les injustícies, que surtin de la normalitat i obrin camí per les futures generacions. Penso que ja era hora que algú tan valent com aquest senyor Justin Chimienti desemmascarés un dels farsants que ens volen fer creure coses que no són. I admiro aquests herois que posats a fer salvaguarda dels seus principis ho fan sense cap mena de por: demanda contra Mc Donald’s i avall que fa baixada, que en Justin, suposo que nord-americà descendent d’italians, no s’hi posa per poca cosa.

Perquè val a dir que ja n’estem tips que ens prenguin el pèl amb publicitats exagerades que ens fan comprar allò que al final no és. Quantes il·lusions llençades al cubell de les escombraries per culpa dels publicitaris que ens volen fer creure en un món de color rosa! Ja sabem que posant-nos una fragància irresistible no aconseguirem lligar-nos una persona com la que surt a la tele, i també sospitem que serà molt difícil comprar-nos el iot que desitgem després de jugar a la loteria. Allà on participa l’atzar o nosaltres mateixos, se’ns generen dubtes.

No és el cas del menjar, amb el qual tots algun cop ens hem sentit defraudats: des de les hamburgueses del Mc Donald’s o del Burger King, les bosses de patates xips que surten a la tele plenes a vessar quan en la realitat has d’enfonsar mitja mà per trobar-hi la primera, o les fotos de plats combinats de les terrasses dels restaurants que fan que els afamats com jo els demanin amb il·lusió desmesurada abans de comprovar, quan els tenen a taula, que l’ou ferrat no es pot sucar i que el bistec és una sola de sabata.

Realment que a casa li posessin «Justin» ja era una premonició, calia fer justícia, amb el menjar no s’hi juga.

Compartir l'article

stats