Crec que n’he parlat altres vegades, però és un tema recurrent, ja que les veritats de qualsevol filosofia, religió o cos de coneixement, sigui científic o polític, només són fiables si permeten riure-se’n, sense sarcasme, però amb un sa sentit de l’humor. Quan no se sap riure, quan es perd l’habilitat de passar-ho bé, s’emet un senyal de perill. És que podem ser irreverents per posar a prova unes realitats que, a la vegada, abracem de manera ben conscient? Doncs sí.
Si les pallassades són percebudes com a atacs a la integritat d’alguna suposada «única» veritat per persones de ments serioses que la defensen amb ungles, per persones incapaces de riure, de riure’s d’elles mateixes, llavors ens trobem vora quelcom molt semblant al que seria el que s’entén per infern. I n’hem de fugir a correcuita..., ja que el mal rotllo, les vibracions denses que emeten aquestes persones, aquests llocs, aquestes circumstàncies, són vibracions malaltisses que no fan cap bé a ningú.
La física quàntica té dificultats a entrar a les nostres ments precisament perquè, podríem dir, té un cert sentit de l’humor. Això que res és com aparentment sembla, que tot pot dependre de circumstàncies i de com s’observen les coses fa trontollar tantes veritats cristal·litzades com hi ha en el món. I confirma sabers populars com aquella dita que fa que «en aquest món traïdor res no és veritat ni mentida, sinó que tot és segons el color del vidre amb el qual es mira». Ho exposava també la pel·lícula El club dels poetes morts on, d’una manera pràctica, el professor feia que els seus alumnes experimentessin aquell principi zen que diu: «Canvia la teva manera de mirar les coses i les coses canviaran».
Després de dos anys de restriccions de llibertats per una pandèmia, dels conflictes armats que hi ha al món (almenys deu ara), de la crisi climàtica, energètica, alimentària, econòmica... en definitiva, davant una crisi sistèmica que posa potes enlaire el capitalisme tot demostrant que la seva idea de creixement exponencial és insostenible..., ens queda capacitat per riure? Ens queda encara sentit de l’humor?
Doncs si l’hem perdut l’haurem de cercar encara que sigui de sota les pedres. Sense sentit de l’humor, el nostre esperit decau, la nostra salut perilla i esdevenim presa de qualsevol envestida.
