Empordà

Empordà

RAUL GARRIDO

Això ho sap tothom

Raül Garrido

Columnista

Acceptar per continuar

"Estic segur que la majoria dels usuaris d’internet no sabem amb certesa el que són les «cookies» ni quins efectes produeixen al nostre ordinador"

Ja fa temps que tenim la mosca rere l’orella amb els temes relacionats amb la nostra privacitat. I no només pel «Pegasus» i l’espionatge d’alt nivell, que sempre ha existit en més o menys efectivitat, depenent de les tecnologies del moment.

Parlo de la informació que ens extreuen mentre visitem pàgines d’internet o xarxes socials i que després és utilitzada per les marques a fi d’engegar persecucions publicitàries.

Però, la realitat és que no podem culpar ningú més que a nosaltres mateixos, ja que en el moment que «acceptem i continuem» a les pàgines web o donem el nostre consentiment per rebre notificacions o quan acceptem les «normes i condicions» quan fem compres online, en realitat estem regalant la nostra ànima al diable.

Ho fem com un acte reflex, perquè en el moment que ens formulen la pregunta, el nostre afany per continuar fa que premem el ratolí sense parar atenció.

Tot plegat, perquè aquests textos i aquestes condicions són tan feixucs i plens de tecnicismes que, ni els entenem, ni tenim paciència per llegir-ho.

Massa lletra i massa petita.

Estic segur que la majoria dels usuaris d’internet no sabem amb certesa el que són les «cookies» ni quins efectes produeixen al nostre ordinador.

Un espionatge comercial que, amagats rere una dubtosa legalitat, facilita que caiem en el parany i obrim la porta del darrere a desconeguts que analitzen els nostres moviments per oferir-nos allò que ens pot interessar.

Bona part de la responsabilitat de tot plegat és dels legisladors i les associacions que ens haurien de defensar, que han fet una pèssima feina, per no haver-ho presentat més senzill i entenedor.

Es venten de la llei de protecció de dades, posant normes absurdes a empreses i usuaris i després, amb un «click», se’n va tot en orris.

Diuen que «feta la llei, feta la trampa» i, en aquest cas, la dita s’aplica, però en el sentit contrari, és a dir, els que fan les lleis ja ens han posat els entrebancs per facilitar que es puguin fer trampes.

És com un reflex de molts aspectes de la vida, que els acabem acceptant, per poder continuar.

Compartir l'article

stats