Quiosc

Empordà

Toni Salamanca

Espais blaus

Toni Salamanca

«¡Vivir es urgente!»

"Tal com també van advertir fa uns mesos una sèrie de sociòlegs, estaríem entrant en una repetició dels feliços anys 20 del segle passat, després del daltabaix que va representar la famosa «grip espanyola» de 1918"

O si voleu, Carpe Diem a petar! Tot apunta i en àmbits periodístics, sociològics, policials, es detecten les ganes esbojarrades de passar-ho bé que té tothom aquest estiu anticipat. Que també s’anticipi tant el neguit preelectoral dels partits, a un any encara de les eleccions municipals deu ser un símptoma de l’emergència climàtica i que tots els partits s’estan posant d’acord per prendre mesures dràstiques i no esperar el maig del 2023. No cal dir que confonc desitjos amb realitat...

A l’altre extrem, tenim un corrent d’opinió científic, minoritari i radical, però curiosament força amplificat per alguns mitjans i institucions, molt alarmista i catastrofista, que no para d’advertir i repetir que anem al col·lapse. Que aquest discurs d’extrema esquerra col·lapsista s’estigui comprant per alcaldes i regidors moderats, de diferents colors polítics (independentistes o no), és sorprenent, quan la majoria d’aquests ajuntaments no estan fent els deures en polítiques per evitar el canvi climàtic i menys a l’adaptació al canvi climàtic. Una certa contradicció i un posat per fer veure que «personalment» estan preocupats pel canvi climàtic?

Però el que estan provocant aquests anuncis catastròfics sobre un col·lapse imminent que s’anuncia cada vegada que algun d’aquests científics publica un llibre..., és que la població es llenci al Carpe Diem, a viure que són dos dies o al vivir es urgente. Una tendència que resulta una «magnífica notícia» per als lobbies i interessos econòmics de sempre, en la mesura que significa una desmobilització de la població davant de l’emergència climàtica. Doncs, si tan irreversible és el que està passant, «per a què preocupar-se?». Així la poca energia i massa crítica que ja hi ha per fer pressió encara es debilita més. És una jugada perfecta a tres bandes i tranquil·litat per preparar durant un any les pròximes eleccions municipals.

Per altra banda, tal com també van advertir fa uns mesos una sèrie de sociòlegs, estaríem entrant en una repetició dels feliços anys 20 del segle passat, després del daltabaix que va representar la famosa «grip espanyola» de 1918. Doncs bé, és evident, ja hi som! Tot apunta a un estiu post-Covid sense restriccions i sense límits... i a una explosió de ganes d’estripar, veure i ballar fins a morir (Primavera Sound, Fontajau...), de viatjar, de sortir, de festa, de festivals, de revetlles, de tapes, de córrer, de volar, de creuers, de motos aquàtiques, de sex, drugs and rock ‘n’ roll, de raves, de sortides abarloant... Que es prepari Protecció civil, agents rurals i mediadors ambientals, allà on n’hi hagi (que no n’hi ha). Aquest estiu el Carpe Diem serà sonat!

Compartir l'article

stats