Empordà

Empordà

Jose luis bartolome

Carles Bosch de la Trinxeria, filòleg

"Fa que seria bonic reeditar alguna peça poc llegida quan el dia de Santa Teresa commemorem el 125 aniversari del seu traspàs?"

Josep Pla havia recomanat (Cap i puntes) que es fes «una antologia dels escrits excursionístics del senyor Bosch, que seria molt agradable». El volum Carles Bosch de la Trinxeria, de Pep Vila i Joaquim Vilar (Farell editors, març 2022), no podria haver-li complagut més, ja que aquesta antologia explicada conté un curat i rigorós florilegi de contes i narraccions, excursions i viatges, folklore, llengua i literatura, biografia i retrats, traduccions, epistolari, així com de recordances i necrològiques. Els escrits sobre llengua i literatura (p. 147-166) han captat amb més tremp la meva curiositat.

Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 1831- la Jonquera, 1897) podia presumir d’una formació humanista i científica robusta. Havia estudiat lletres a Tolosa, agricultura a Montpeller i ciències a Barcelona. Coneixia el català, el castellà, el francès, l’anglès, el llatí i el grec clàssic. La crítica menys dolça a la seva obra és atribuïda a l’ús excessiu de gal·licismes («trefí» Hi ha dos textos (el segon es troba dins del pròleg de la novel·la Lena) en què CBT fa de tafaner de l’ètimon grec de diversos mots de la pagesia l’Alt Vallespir, alguns trasplantats a la nostra i d’altres comarques com la Garrotxa «com si haguessin siguts importats per aquells guerrers catalans qui guerrejaren en Orient, ò bé per los antichs moradors de nostras colonias gregas». Aquest interès filològic el varen despertar les converses amb Jaume Boixeda, mossèn de la seva vila natal. En citarem alguns: xera (flama molt viva), xulina (pallissa, tupada), ronxar (roncar), tafaner (tofoner, com el porc que ensuma tòfones), pandeca (prostituta)… L’adverbi «rai» («Això rai!», «L’Empordà rai!») que es fa derivar del llatí radius (raig de llum, claror), el nostre filòleg amateur el fa recular amb cert sentit al grec radios (fàcil, còmode). Més intrigant és el mot interrogatiu Fa? (Oi? Veritat?); que provingui de l’imperatiu del verb iònic femi (fer) és una tasca benedictina, de temps, recerca i paciència que deixo a les mans de lexicòlegs i hel·lenistes. L’estudi de Bosch de la Trinxeria «Alguns mots catalans d’etimologia grega» (Revista Catalana, 1889) conté 48 ítems. Suficients per esbargir-se durant un o dos mesos sabàtics.

Per a la major part del públic lletraferit del país, CBT és l’autor del celebrat vademècum per a muntanyencs Records d’un excursionista (1887) així com de la novel·la L’Hereu Noradell (1889), títol escurçat del que l’autor precedia amb un Lluytas de la vida i segellava amb un Estudi de família catalana. Pla reclamava una antologia, i un servidor algunes reedicions. La difusió de la vellúria del camp i la muntanya no es pot completar sense Visions de l’Empordà i Visions del Pirineu (Col·lecció Popular Barcino, núm. 152 i 151), una mica més assequibles que Pla y montanya o Tardanies, d’assegurada lectura en sala en algunes poques biblioteques del país. Pel que fa a la resta de les novel·les, Montalba (d’ambientació als Pirineus Orientals) va ser reviscolada per Brau edicions i la comissió jonquerenca del centenari de la seva mort. L’hereu Subirà (un altre estudi de família catalana, aquest d’un poble imaginari del Baix Empordà, Sant Iscle) devia ser un «hereu escampa» que va perdre fins i tot el copyright (comentari irònic; en realitat en Ramon Subirà va ser un barceloní faldiller desertor de la societat rural). L’ajuntament de Banyoles va reeditar el 1991 la novel·la de muntanya Lena (1894), ambientada en un innominat Tortellà.

Fa que seria bonic reeditar alguna peça poc llegida quan el dia de Santa Teresa commemorem el 125 aniversari del seu traspàs? I si no rai, ho podem deixar per al segon centenari del seu naixement. No vindrà de tres triennis d’espera.

Compartir l'article

stats