Els processos participatius s’han posat de moda, no perquè sigui una moda volguda, sinó que és com totes les modes: imposada. Les modes de com vestir, què menjar, on viatjar, quin esport practicar, i altres, són modes que venen imbuïdes pels interessos comercials del sistema capitalista en el qual estem immersos fins a tal punt que, si una temporada et ve de gust una samarreta de color beix i aquella temporada toquen les de color verd i carabassa, no fa falta que t’escarrassis, perquè no la trobaràs pas... a no ser que viatgis al desert d’Atacama, a Xile, i t’apropis a l’abocador de roba per estrenar on els majoristes del «prêt-à-porter» hi llencen el que ha sobrat de les temporades anteriors per poder posar al mercat la nova tendència, sense que ningú –ni governs ni consumidors– plantegem el que hi ha darrere de cada peça quant a consum d’aigua i energia, contaminació (pensem en els tints), sous baixos i condicions laborals sovint per sota del desitjable.
Doncs resulta que, davant l’evident fractura entre la ciutadania i la gestió de la cosa pública per part de la política representativa –sobretot de la «gran política» i no la que s’exerceix als petits pobles des dels petits ajuntaments– s’han creat uns «canals», propiciats des d’Europa, on segons quines accions han de passar un «procés participatiu» per poder tirar endavant. El que passa és que aquests processos sovint són poc «participats» perquè: se’n fa poca difusió (no podem pretendre que la ciutadania es llegeixi el BOE, el DOG, o altres diaris oficials cada matí), poden estar subtilment dirigits, o les persones passen olímpicament en pensar que només ajudaran a complir amb un expedient sense anar més enllà i hi perdran un temps que no tenen o que prefereixen emprar d’altres maneres.
Ara ho estem veient amb la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables «la qual té com a objecte l’estudi i la identificació, per a la posterior elevació a les administracions competents, de les propostes de mesures de compensació pública entre els territoris rurals i les zones urbanes densament poblades», i que, dividida en 4 sectors (1. Energia i territori, 2. Fiscalitat, finançament i equitat. 3. Descarbonització i 4. Formació, recerca i innovació), està fent aigua per tots costats, i no per falta de voluntat de les entitats participants...
I constato tristament que la política no queda gaire lluny de la roba de temporada.
