El passat dia 30 de maig, al Cercle Sport de Figueres, aquest Setmanari va organitzar una jornada titulada «La transformació del model turístic», on diversos ponents explicaven tant la situació del sector com les perspectives de futur després d’una pandèmia i totes les conseqüències que ha tingut, i encara té en el sector econòmic i evidentment en el turístic que el va afectar de ple.
La jornada va ser molt interessant per veure com aquesta indústria s’ha anat transformant i com, en els darrers dos anys en què ha vist com gairebé desapareixia per l’efecte dels diferents confinaments, encara havia accelerat aquest procés de transformació; una mica en la línia del que afirma l’expresidenta de Xile i actual Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, de què el turisme és una indústria de futur que no tem als canvis.
La jornada, però, acabà amb una intervenció de Jaume Marín, expert en màrqueting i comunicació turística que va exposar un seguit de reptes per al futur més immediat. De la seva intervenció, una de les diverses dades que va aportar va causar estupefacció: als EUA més del 41% de les persones en edat de treballar, independentment de l’edat, estan pensant seriosament deixar la seva feina sense comptar amb cap alternativa que no sigui l’atur; fins aquest punt d’afartament hem arribat de la nostra vida quotidiana?
Una dada més que impactant, que comença a passar també a Europa; i amb l’afegit que aquestes persones no creuen que hagin de canviar d’hàbits de vida, inclosa el seu vessant com a possibles turistes. La idea és fer, quan sigui, un canvi de vida radical amb la certesa, més o menys, que al final hi ha la recerca de la felicitat.
Una versió moderna del clàssic de la literatura Carpe Diem, la màxima llatina que significa «aprofita el dia» però que s’ha acabat transformant en una alguna cosa així com «aprofita l’oportunitat» o «viu el moment». La recerca de la felicitat; tant utòpica com desitjada.
