Aquest escrit continua en la mateixa línia del de la setmana anterior i fa referència a la importància de millorar la salut de les dones. Dies enrere dèiem, en aquest mateix espai, que tractaríem de les diferències entre la salut dels homes i la de les dones. Avui ho fem.
Dies enrere, els mitjans de comunicació donaven la notícia que assegurava del pitjor pronòstic, amb una mortalitat molt més elevada de les dones, pel que fa a la cardiopatia isquèmica quan ho comparàvem amb la dels homes. I és que tots els indicadors analitzats en aquesta malaltia són molt pitjors en les dones i, a més a més, cal tenir en compte que aquests estudis són fets només en homes, cosa que no reflecteix com afecta aquesta malaltia a les dones. Quan es comparen les dades dels estudis fets en els homes, es veu que la presentació clínica de la malaltia cardíaca isquèmica és molt diferent de la de les dones, cosa provoca un retard en la diagnosi i un pitjor pronòstic, que es tradueix en una mortalitat més elevada en les dones. Aquestes també tarden més a consultar al sistema sanitari, perquè elles se solen ocupar de tots els membres de la família abans de fer-ho d’elles, cosa que també empitjora el pronòstic d’aquesta malaltia. Altres vegades, quan consulten, com que la presentació clínica pot ser diferent, en lloc de diagnosticar-li l’infart, se la diagnostica d’un problema de salut mental, cosa que retarda el tractament i empitjora el pronòstic presentant una mortalitat més elevada que els homes. Vist així sembla que ser dona podria ser un factor de risc i/o de pitjor pronòstic, en la cardiopatia isquèmica.
Hem de dir que l’esperança de vida de les dones és més elevada que la dels homes. Però si bé les dones viuen més anys, també ho fan amb un pitjor estat de salut. Les causes de mort també són diferents. En les dones, la primera és el grup de les malalties circulatòries, seguida dels tumors i de les respiratòries. En els homes, la primera són els tumors, seguida de les circulatòries i de les respiratòries.
Les dones tenen un pitjor estat de salut accentuant-se en les de classe social més baixa. Els indicadors ens diuen que l’estat de salut excel·lent, molt bo i bo, és inferior en les dones que en els homes i les dones tenen més problemes de salut de llarga durada. Estudis sobre salut mental conclouen que el percentatge de dones amb depressió és el doble que els homes i que la cosa empitjora quan el nivell instructiu és més baix. Les dones sense estudis o només amb estudis primaris són les que pateixen més depressions.
Pel que fa a l’excés de pes –sobrepès– és més freqüent en els homes, però les dones segueixen més la dieta mediterrània que no pas ells. Pel que fa a estils de vida i comportaments saludables el nombre d’homes fumadors continua sent superior al de les dones, tot i que les dones continuen amb la tendència a augmentar l’hàbit tabàquic. Pel que fa al consum d’alcohol els homes en consumeixen tres vegades més que les dones. Això va a favor de la salut de les dones.
Les desigualtats en salut hi són i les dones estan en pitjors condicions que els homes. S’ha d’arribar al punt en què dones i homes gaudeixin de més salut i en igualtat de condicions.
