Escrivia Josep Pla ara fa més o menys cinquanta anys a El que hem menjat que «El meu ideal culinari és la simplicitat, compatible en tot moment amb un determinat grau de substància. Demano una cuina simple i lleugera, sense cap element de digestió pesada, una cuina sense taquicàrdies». Aquestes manifestacions li van valer que altres escriptors, i preceptors gastronòmics, el bategessin com a «profeta de la dieta mediterrània», com Manuel Vázquez Montalban.
Pla tenia dos referents culinaris clars; un era l’Hostal de la Gavina a S’Agaró, i l’altre el Motel Empordà a Figueres, dirigits pel Sr. Encesa i el Sr. Mercader respectivament. Expliquen que Pla, quan venia a Figueres tenia reservada la taula 26 i l’habitació 103 del Motel, sospito que fins i tot quan havia fet estades a l’Hospital de Figueres per qüestions de salut, també devia tenir la previsió o l’esperança d’escapolir-se fins a acostar-se al Motel.
Enguany, es compleix el 125 aniversari del naixement de Josep Pla; un escriptor sobri, expansiu, realista i precís –la precisió, aquesta mancança generalitzada que patim en la nostra societat–, i la cuina de la qual gaudia podríem dir que tenia, entre altres, aquestes característiques. En alguna altra ocasió m’he referit a Pla com a un dels personatges bàsics per entendre el nostre entorn immediat, i, potser per això, li posem distància sense perdre’l, per ara.
Sembla unànime que Josep Pla ha estat un dels més destacats difusors de la nostra gastronomia, del nostre territori i, també, de la nostra idiosincràsia. Moltes de les trenta mil planes que va escriure, amb lletra petita i atapeïda, les va dedicar a casa seva, la seva terra i la seva gent, també a altres indrets, països i persones, però el seu entorn fou radiografiat per Pla com cap altre ho ha fet.
Potser per això la seva transcendència, el seu ressò comparable amb el Baroja espanyol, i la seva estranya transparència; sigui des del Mas de Llofriu o de la taula 26 del Motel de Figueres.
