La Costa Brava està vivint una realitat que els últims anys ja es preveia que passaria: no es troben persones per treballar. Després d’una molt dura època pel sector turístic, ara la gent torna a viatjar amb més intensitat que mai. Però la recuperació econòmica contrasta amb la impossibilitat de moltes empreses a l’hora de completar les seves plantilles. El turisme viu una greu manca de personal disposat a formar part dels equips de treball durant l’estiu.
Per entendre aquesta realitat, cal fer diferents plantejaments i anàlisis. En un primer lloc, la raó és molt evident, i és que cal millorar de les condicions laborals que el sector ofereix i lluitar contra la ja coneguda precarietat laboral. Els treballadors cada vegada són més conscients dels seus drets i reclamen millores salarials i que es respectin les condicions bàsiques. És quelcom que pot semblar obvi, però la millora d’aquestes condicions és encara un dels grans reptes pendents. S’ha de posar fi a les llargues jornades laborals, començar a reconèixer el descans i revisar els sous. És el primer pas cap a una dignificació i reconeixement de la funció clau que fan milers d’assalariats.
Per altra banda, la pandèmia va provocar que moltes persones que s’havien dedicat al món del turisme s’hagin vist obligats a canviar de sector per sobreviure als llargs confinaments i restriccions.
A tot això cal sumar-hi l’intrusisme que el sector turístic viu i la manca de professionalització. Ho he comentat moltes vegades des d’aquesta columna: És incomprensible que Roses en particular i la comarca en general no lluiti per atraure estudis d’especialització turística a la comarca, més enllà de l’hostaleria. Els cicles formatius i els centres d’investigació han de jugar un paper vital per l’evolució i modernització del sector.
La manca de personal al sector turístic és un problema greu que necessita respostes valentes i ambicioses. La dignificació del sector, la professionalització i la lluita contra la precarietat seran les claus que marcaran el futur.
