Primer de tot: els meus condols per la seva muller, Mercè Corretger, i la seva família. Ha sigut una notícia que m’ha sobtat molt. Diu que ens va deixar el dia 21, però, jo ho vaig saber el dimarts dia 24, em sap molt de greu. Era un gran proveïdor dels lampistes, però, amb mi, era un gran amic.
El dia 19 o 20, encara ens vàrem trobar pel carrer Nou i parlava i gesticulava com si tingués trenta anys. Cony!, i en tenia 89! I de cop i volta m’assabento que ja no el trobaré més.
Us podria explicar moltes facetes de la seva vida com a empresari, però només en contaré dues o tres. Crec que va ser un dels homes que inventà la jornada de 25 hores. Va aixecar un imperi treballant. Crec que havia aconseguit tenir clients a tota la província de Girona i potser encara quedo curt. I tot, gràcies al seu sistema d’organització. Nois que duien el material cada dia en diverses direccions: cap a Olot, cap a Roses, cap a Portbou, cap a Blanes, etcètera. I, uns altres que diàriament sortien de matinada, cap a Barcelona a buscar comandes. Abans de tenir el gran magatzem a la carretera de Roses, el seu centre d’operacions era a la botiga de la Placeta Baixa, La Rambla, 32, d’aquí de Figueres. I per a poder servir a tots els clients, que eren molts, tenia un escampeig de magatzems repartits per tota la ciutat. I, per tant, uns altres nois que es movien d’un magatzem a l’altre per a poder servir, bé i de pressa. Això vol dir que, entre altres coses, va donar feina a molts treballadors. El trobarem a faltar. Descansa en pau, Jordi.
