Quiosc

Empordà

Maria Crehuet

Tramuntanades

Maria Crehuet

30 graus a l’ombra

"Normalment, teníem un traspàs lent i harmoniós de la fred a la calor en una estació que anomenàvem primavera... l’hem perduda definitivament?"

Això és el que marcava el termòmetre fa uns dies al porxo del jardí de casa a les cinc de la tarda: 30º. En el meu arxiu de memòria meteorològica, des de la perspectiva d’una colla de voltes al sol donades ja en el fet de transitar per aquest planeta, no tinc record d’un maig tan calorós, encara que es diu que tenim molt poca memòria meteorològica. Sí que és veritat que sempre s’han combinat dies més frescos amb dies de més temperatura, i potser encara serà. D’aquí aquella dita castellana que fa que: «hasta el 40 de mayo no te quites el sayo»... però amb aquesta calorada, la veritat és que no hi ha qui aguanti cap sayo.

Normalment, teníem un traspàs lent i harmoniós de la fred a la calor en una estació que anomenàvem primavera... l’hem perduda definitivament? Perquè aquest any hem passat d’un hivern dur a l’estiu més cru, i en un sol dia... pel que l’adaptació progressiva dels cossos humans, dels animals (el meu gos, per exemple, que acostumava a canviar el pèl el mes de juliol ho està fent ara), i de les plantes, que s’anaven adaptant a la nova situació en un procés dolç, s’han vist sobtats, agredits, sorpresos i embolcallats en una revolució no desitjada.

Dic revolució, perquè aquest és un moviment brusc i violent, però ràpid, per canviar les coses d’un dia per l’altre. Una revolució ciutadana és el que s’esdevé quan les situacions han arribat al límit per una part de la població que no hi veu altra sortida que aixecar-se en armes. Però en una revolució, tingui èxit o fracassi, sempre hi ha uns vencedors i uns vençuts, fet que provoca prepotència per una banda i humiliació –amb el consegüent rancor– per l’altra, cosa que no acaba de solucionar el problema, ja que torna a posar-lo a la casella de sortida. L’evolució, en canvi, és un procés lent, però molt més segur, en el que, si es té paciència i es treballa insistentment i coherent, es pot arribar al mateix resultat que la revolució, encara que bastant més tard. Amb un avantatge, s’hi arriba amb consens, i no hi ha ni guanyadors ni perdedors, pel que tampoc hi ha prepotents ni humiliats i, doncs, la transformació queda consolidada.

Però aquesta revolució climàtica que estem vivint ara... qui la porta a terme? És la Terra, que ha dit prou, farta de la nostra insensatesa? Si és així entendria que té tots els asos per guanyar la partida... Llavors... qui serien els perdedors?

Compartir l'article

stats