Quiosc

Empordà

Maria Crehuet

Tramuntanades

Maria Crehuet

Decreixement

"S’ha de continuar explicant amb tota la cruesa el que aquesta paraula representa, i també s’hauria de treballar en altres accions alternatives, seguint la idea de les «viles en transició» que diuen"

En aquests moments, tots els països del Regne d’Espanya acabem d’entrar en deute ecològic. I què vol dir, això? Doncs que a hores d’ara ja hem gastat tots els recursos previstos per a tot l’any. I si a aquest deute hi sumem els dels anys anteriors (que ens queien pel juny o juliol) tenim un deute pendent amb el nostre planeta difícil d’assumir.

Això planteja la necessitat de trobar el moment de decréixer. L’altre dia, en una reunió amb uns amics –intrigats en aquest tema– per veure de quina manera explicàvem el decreixement perquè fos creïble i assumible, vam arribar a la conclusió que aquesta paraula no té recorregut popular. La idea de «decréixer» està als antípodes del que el capitalisme ha aconseguit implantar en el cervell de les persones: créixer! De totes maneres s’ha de continuar explicant amb tota la cruesa el que aquesta paraula representa, i també s’hauria de treballar en altres accions alternatives, seguint la idea de les «viles en transició» que diuen: «El sistema està tan podrit que és absurd perdre el temps per fer-lo caure, perquè ja caurà sol d’un moment a l’altre... però quan això passi, estem preparats des de baix per fer les coses d’una altra manera? Doncs posem-nos-hi».

I què vol dir fer les coses d’una altra manera? Una és el que ara se’n diu «servitització», és a dir, fabricar no per vendre, sinó per oferir un servei. Una altra és treballar per a una producció i comercialització de proximitat. Això s’ha desenvolupat força en el camp de l’alimentació durant la pandèmia, però ara seria qüestió de consolidar-ho i d’aconseguir relocalitzar molts tallers, per a produir altres objectes de necessitat, potser no tan quotidians però igualment imprescindibles. Això hauria d’implicar que la producció fos ecològica i mesurada, sense l’objectiu capitalista de creixement comercial, sinó amb la voluntat d’oferir el servei necessari, i amb la compensació econòmica justa.

Hi ha persones preparades per a entomar aquest repte? Crec que sí. Sobretot joves que s’organitzen en cooperatives i que saben que aquest món d’ara ja no té recorregut i que s’han de buscar alternatives. No ho veig en les persones granades a les quals les costa d’entendre –o no volen fer-ho– que no fa falta presentar dividends augmentats en acabar cada exercici, i que s’ha de començar a treballar amb idea col·lectiva i no individualista.

Només així tenim una esperança de sobreviure...

Compartir l'article

stats