L’1 de juliol de 1976, el diari La Vanguardia, obria amb un titular més que expressiu «Gerona: Europa, más cerca por carretera», en el que era la inauguració del darrer tram d’autopista que connectava Espanya i França, cosa que el diari explicava com la connexió per autopista amb tot Europa. Des de llavors fins ara, l’autopista del mediterrani, com sempre se l’ha conegut, ha estat una artèria imprescindible per entrar a l’Estat i per la qual entraven milions de turistes en direcció a les seves vacances. En aquella data s’acabava una obra faraònica de comunicacions.
Aquesta autopista, com la majoria, era de pagament; una concessionària la gestionava i des del mes de setembre de 2021 ha deixat de ser de pagament per convertir-se en una via ràpida gratuïta. Fins i tot, els seus usuaris ho han anat veient dia a dia, les sortides d’autopista on es trobaven els peatges han anat desapareixent fins que, en la majoria, només uns cons de trànsit ens recorden aquelles estructures.
La nostra comarca i la seva capital, Figueres, tenen en l’autopista un dels eixos de comunicacions clau, juntament amb la xarxa ferroviària, i, per tant, aquest canvi de gestió, de pagament a gratuït, és evident que ens afecta. Queda per veure encara, em temo, com. Des del setembre fins ara, s’han començat a sentir tota mena d’opinions al respecte –i totes amb un fons de veritat–.
Per una banda, a l’estalvi del peatge cal afegir-hi un teòric estalvi de temps en els recorreguts en unes vies amples, ràpides i per ara relativament endreçades. De l’altra, la gratuïtat ha provocat que el trànsit s’hagi multiplicat –especialment camions– amb més incidents, algun embús i l’alentiment en trams on abans no passava. També la Unió Europea té previst que a partir de 2024 hi hagi algun tipus de peatge en vies ràpides com aquestes.
La vella AP-7 continuarà sent un eix de comunicació vital, però diferent de com ha estat fins ara, i com era d’esperar no acontentarà ningú; però, això, ja ho sabíem.
