Quiosc

Empordà

Carles Ayats

Tribun@

Carles Ayats

Quina mala sort, l'Isidre!

"Com a periodista, sovint se’ns considera sabedors de tot i més, però reconec que la reiterada aparició d’unes fotografies de gambes en el meu mur em va agafar fora de joc"

Josep Pla dividia les persones entre «amics, coneguts i saludats». Des de l’arribada de les xarxes socials, jo hi afegiria dues categories més: seguits i seguidors, que poden coincidir o no amb la categorització planiana. Gràcies a l’afany de contemplar allò que passa a la línia de temps del meu Twitter, dilluns de la setmana passada vaig constatar un fet que ja preveu el refranyer: «A cal ferrer, ganivet de fusta». Com a periodista, sovint se’ns considera sabedors de tot i més, però reconec que la reiterada aparició d’unes fotografies de gambes en el meu mur em va agafar fora de joc.

Poc després vaig descobrir que els crustacis eren els protagonistes d’una anècdota digna de Mortadel·lo i Filemó –evito fer-ne un espòiler– en un programa de TV3 que va enganxar sis-centes mil persones. Poca broma. Un nou rècord per al Crims de Carles Porta que la setmana passada es va dedicar a l’assassinat d’Isidre Matas, un veí de Vilafant que va morir a finals de 1993.

El periodista que va debutar amb el llibre Tor, tretze cases i tres morts (2005) és un dels màxims representants de l’anomenat true crime. Un gènere literari que explora els crims reals i que s’ha expandit amb èxit a la ràdio, a la televisió, al cinema i al podcast. Llegia fa uns mesos, que aquesta creixent fascinació per la crònica negra ha fet multiplicar el nombre d’estudiants de Criminologia.

Però aquest fenomen no és nou a l’Alt Empordà. El recent èxit del Festival Ceba Negra de Figueres ha tornat a constatar l’interès que desperta en el públic local. Des de fa anys, ens hem acostumat a escoltar bocabadats les experiències del metge forense Narcís Bardalet; del pèrit judicial informàtic, Bruno Pérez; i de la periodista de successos, Anna Punsí, entre d’altres. I això, sense oblidar l’enyorat Agustí Vehí, que va convertir l’Empordà en escenari de les seves aplaudides novel·les negres. Aquí, com podria dir l’inspirador Jules Verne, la realitat sempre supera la ficció.

Compartir l'article

stats