Aquest febrer passat, cercant dades sobre l’exili republicà del trenta-nou, vaig descobrir un llibre d’Ian Gibson, escriptor hispanista d’origen irlandès nacionalitzat espanyol, dedicat a quatre importants poetes: Antonio Machado, Juan Ramon Jiménez, Federico García Lorca i Miguel Hernández. Aquesta obra es titula: Cuatro poetas en guerras, on Gibson fa un recorregut per les vides dels protagonistes des del punt de vista del seu republicanisme.

Tot llegint-lo vaig aturar-me a la pàgina 109, no m’ho podia creure, la vaig tornar a rellegir perquè deia que Antonio Machado, fent camí cap a l’exili, va passar entre altres pobles i viles per Castelló. L’autor diu que el filòsof figuerenc mort a Mèxic, Joaquim Xirau, explica que la matinada del dia 27 de gener, provinents de Girona amb un comboi de tres ambulàncies, es van aturar a Bàscara. Pel pont del Fluvià no s’hi podia passar i van recular per camins secundaris fins a arribar a Torroella de Montgrí. Van continuar fins a l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries...

Xirau segueix el recorregut destacant que el comboi no va entrar a Figueres i que al final es va decidir anar a França pel litoral fins a Portbou. Per arribar a l’exili van fer una bona volta, van enfilar per la carretera de Cadaqués fins a Perafita i van baixar fins al Port de la Selva per arribar a Llançà, on en aquell moment tocaven sirenes. Pel cel van passar uns quants avions mentre veien dones i nens buscant refugi dins cavernes i entre torrenteres. Afegeix Gibson: «Tal ruta parece inverosímil aunque por razones que desconocemos, tal vez la congestión de tráfico rodado, pudiera ser que la escogieran». Tenien la frontera a tocar, feia molt fred i les ambulàncies els van deixar just al coll dels Belitres, a uns cinc-cents metres de la frontera. Com sabeu, el viatge a l’exili de Machado acabà a Cotlliure el febrer de 1939. A la seva làpida s’hi pot llegir: «Ici repose Antonio Machado. Mort en exil le 22 février 1939». A l’escrit que hi ha imprès a la part del darrere de les cobertes d’aquesta interessant edició, l’autor hi diu: «Cuatro poetas que dieron todo por España y a quienes la España de charanga y pandereta se encargó de destrozar».