Hi ha dates que, tot i que considerem allunyades en el temps i l’espai, fora bo que les recordéssim, però cada vegada ho fem menys o, i encara em sembla pitjor, es recorden de manera esbiaixada, parcial, interessada i, per tant, equivocada amb el risc d’oblit o manipulació.
El dia 5 de maig passat es van complir 77 anys de l’alliberament dels camps de concentració de Mauthausen, Gusen, amb un total de més de 37.000 presoners / esclaus dels nazis que estaven condemnats a morir. Malgrat el revisionisme que comença a posar-se de moda, fins i tot un negacionisme que ha subsistit des de 1945 fins avui, el cert és que les xifres són esfereïdores, però el pas dels anys provoca que ens anem insensibilitzant. Greu error.
En aquestes dates, que hauríem de tenir gravades perquè no es tornin a repetir i avui tenim casos relativament propers que ens ho confirmen –no només a Ucraïna, sinó llocs on els mitjans no arriben–, no puc deixar de pensar en aquells empordanesos i figuerencs que varen perdre la vida en camps de concentració nazis; molts havien lluitat contra el feixisme a Espanya, varen perdre, i després contra el nazisme a Europa. Alguns varen vèncer i d’altres, molts, varen morir en camps de batalla o en camps de concentració.
I en dates com aquestes, no puc deixar de recordar un figuerenc, en Jordi Riera Sorribes –traspassat a finals de 2020–, que va treballar incansablement per divulgar l’horror de la barbàrie nazi a través d’entitats com el Triangle Blau –de la qual fou fundador i president–, a partir de la mort del seu pare en el camp de concentració de Mauthausen el 1943.
La seva tasca va contribuir, com pocs, a apropar-nos un drama que sempre s’havia cregut d’una guerra en la qual no vàrem participar, però en realitat molts dels nostres avantpassats sí que hi van ser, i varen patir-ne funestes conseqüències. Per això, crec que cal gravar algunes dates com la del 5 de maig de 1945, i tantes altres que posaren al descobert la pitjor cara de la maldat.
