La intimitat és un dret fonamental que està recollit a la Constitució espanyola. Ho diu el capítol segon del títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, on en l’article 18 llegim entre d’altres: «es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat familiar i personal, i a la pròpia imatge. Es garanteix el secret de les comunicacions, en especial de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte resolució judicial. La llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets».
Bé, aquesta és la llei, però com tots sabem –i com passa sovint amb les lleis– sempre hi ha la manera de saltar-se-la. Feta la llei feta la trampa, diem en català. Avui tothom es posa les mans al cap pel Catalangate, i és molt greu, però... no és, tanmateix, igual de greu que si jo avui busco a internet lleixes per a llibres, per posar un exemple, no passin gaires minuts abans no em comencin a caure anuncis de lleixes diverses i variades cada vegada que obro el Google? No és igualment greu que –pel fet de tenir localització al mòbil, per buscar un lloc on em vull dirigir– rebi a la setmana l’historial de tots els llocs on he anat durant aquest període de temps? Llavors, totes aquestes aplicacions que ens faciliten la vida... són un servei, o una intromissió en la nostra vida? És el preu que ens fan pagar aquestes empreses comercials per donar-nos aquest servei? Un informàtic em deia: «Malfia’t del que és gratis, perquè el preu ets tu». I tenia tota la raó.
Sabem que avui dia un dels grans valors –i negocis– són les dades: saber quins gustos tenim, com pensem, on hem anat, on ens agradaria anar, què hem comprat, què mengem... Amb tot això, el gran capital –del qual formen part aquestes empreses que gestionen internet– ens tenen més que controlats i ens fan les ofertes corresponents tot dient-nos: compra! compra! compra! Llavors, el que a mi m’escandalitza del Catalangate no és només que hagin espiat, sinó que s’hagin gastat diners públics en un programa d’espionatge creat pels israelians i que es diu Pegasus quan potser no hagués fet pas falta... a no ser que obtenir les dades des de Google encara sigui més car, que tot és possible. De totes maneres, hem de ser conscients que poca privacitat tenim avui dia, i sembla que tampoc ens desagrada gaire...
