L’edició del 2000 del Gran Diccionari de la Llengua Catalana conté al voltant de 750 entrades que comencen amb el duet consonàntic tr-, algunes en competència amb mots anglesos d’invasions reculades o recents. Si el cinc per cent d’aquest ingent pomell de paraules caigués en desús en català (si no ha fet prenys durant la darrera dècada, cosa més que probable, ja hi tenien carta verda de residència onze en aquell GDLC, des de tràiler, passant per tràveling fins a trust) disposaríem ara d’anglicismes de reserva per omplir els buits: trace / traceability (traça / rastrejament), trainer /training (preparador, entrenament), transfer (traspàs, excursió), trap (hip hop llatí), trendy (modern), true crime (delicte real), truisme (bertranada; de true: veritable)…
Hi ha manlleus de l’anglès que ens conviden a una vida fit, saludable (Fitjove és la campanya de l’Ajuntament de Figueres). Al verb tan nostrat «trescar» li han sortit rivals imbatibles. Tenim –de gestió individual o de colla– les excursions de motxilla (hiking, backpacking); fa temps que associacions i entitats municipals organitzen modalitats de caminades i curses (running) per crear un bon caliu d’agermanament vilatà i atreure-hi forasters. Tenim tracks (senderisme), trails (de camins boscans), trekkings (de més altitud i duresa; tot i l’ortografia, el mot és holandès, com ens ho recorda el Gran Trek de 1830 a Sud-àfrica); per cert, no hem de confondre els trekkers amb els trekkies, els fans planetaris de Star Trek.
El més probable és que al final del recorregut els organitzadors (també es fa en altres esdeveniments) hagin llogat un food-truck per restaurar les forces esgotades. La notícia de la quarta edició del FoxTrail [Running] de Sant Llorenç de la Muga (10 abril) encara em manté bocabadat. Quina manera tan curiosa de promocionar les rutes d’un poble de muntanya, els seus boscos, corriols, torrents…, utilitzant d’esquer la localització d’una guineu. Bé, això és el que em pensava.
Una altra forma de descobrir la natura empordanesa és fent biking al llarg de rutes d’estètica track o trail. Per participar en concursos de fotografia sobre les aigües subterrànies el Dia Mundial de l’Aigua era preferible la passejada amansida, prèvia inscripció a l’etiqueta #fisersawaterday2022. Els trial bikers malmeten el paisatge, però qui els atura? Els trips ens permeten viatjar amb quatre rodes i allotjar-nos en hotels o gaudir de la bona teca de forquilla gràcies a les recomanacions de clients anteriors, els tripadvisors.
Els trippers és un anglicisme molt útil per referir-nos als excursionistes estrangers, els guiris, un apel·latiu despectiu que en realitat procedeix dels soldats carlins bascos envers els «cristinos», «guiristinos» en la pronúncia èuscar.
En zones turístiques com la Costa Brava és comprensible que el CCAE engegi famtrips, res a veure amb el lleure familiar (family trips) sinó amb visites de familiarització (familiar trips) per als tour operadors. A la nostra comarca tan creativa podem gaudir d’experiències de meditació guiada, com ens esperona a fer amb els seus tips (consells) el mindful hacker Edgar Tarrés al seu llibre Mindful Travel, alhora que el celler Brugarol proposa una innovadora modalitat d’enoturisme, Mindful Wines, per connectar amb el cosmos pagà a través de les vinyes i els seus sucs.
En una recent xerrada el nostre carismàtic naturalista Daco explicava que el nom de l’escola del Port de la Selva s’anomena Les Clisques, en homenatge a la petita platja homònima, on l’onomatopeia del trepig de les pedretes (clis-clas) va encunyar l’expressió local colorista. Aquesta anècdota em fa pensar que emporitans i catalans estem perdent el gust per la poesia (fabricació de paraules) pròpia i la seva comercialització (marketing). Hem creat una empresa cultural externalitzada que ens fa la feina. La podríem batejar Trot, «caminar amb gambades curtes», però si us sembla poc trendy –poc –ing– ja m’aniria bé un tàndem reivindicatiu: Tresquing-Trisquing.
