Diuen que tenir una meta sense un pla és només un desig. A l’Alt Empordà, i en especial des de la seva capital, fa temps que desitgem sortir d’una espiral involutiva que s’ha instal·lat a la nostra societat. Sovint es tracta més d’un estat d’ànim que d’una realitat estadística, però el mal ja està fet. Què lluny estem ara d’aquella idíl·lica visió de Josep Pla retratada amb mestria a El quadern gris (1918). Fa força anys que escoltem una vegada i una altra, la diagnosi. S’apunten possibles solucions per a tots els colors i gustos, però poca cosa queda negre sobre blanc. I sobretot, es reparteix la culpa a tort i a dret com si això ens servís per sortir d’aquest atzucat. Ja n’hi ha prou!
Dijous de la setmana passada vaig veure la meitat plena del got durant la presentació del Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic Local i Ocupació Alt Empordà 2020-2025 celebrada a l’Auditori dels Caputxins de Figueres. Sóc empordanès convençut i militant, potser per això algú pensarà que sóc de bon convèncer. Res tan lluny de la realitat. Però he de reconèixer que la música, en forma de paraules i projectes, que vàrem escoltar dalt de l’escenari em va agradar. Sóc conscient, com va recordar el vicepresident del Consell Comarcal, Agustí Badosa, de les febleses del territori, encara que també de les seves fortaleses. Comparteixo el desig de l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, que si la marca Empordà guanya, hi guanyarem tots. Però sobretot em va seduir veure com el Pla ja camina i els projectes es materialitzen des de l’àmbit públic i el privat.
Aconseguir elaborar un pla amb la participació dels principals ajuntaments, el Consell Comarcal i diverses associacions i amb el suport dels seixanta-vuit municipis alt empordanesos és tota una declaració d’intencions. El primer èxit, em permeto dir. Ara toca treballar, aprendre dels errors que arribaran i començar a pensar en l’endemà del 2025. Benvingut sigui el Pla.
