Passada la Setmana Santa, passada la Celebració de l’entrada de Jesús a Jerusalem amb el Diumenge de Rams, amb una considerable assistència de gent, molta més que l’any passat, encara que amb mascaretes i gel hidroalcohòlic, els cristians volem viure les celebracions de la Pasqua de Resurrecció; cinquanta dies que van de la «Pasqua Florida» a la «Pasqua Granada».

Fa dos anys, per raó dels inicis de la pandèmia, no hi va haver ni benedicció ni missa de Rams, ni de Pasqua. Llavors escrivia: «Tant de bo que d’aquesta crisi en sortim més humans, més humils, amb més temps per a pensar des del present, per un futur diferent».

En els pròxims cinquanta dies retrobem activitats de les Primeres Comunions, de les Festes de la Gent Gran a Pals i Begur, i, també, en les parròquies que tinc encarregades de la Costa Brava Centre, amb cinc casaments i set baptismes.

En la Diòcesi de Girona, hem viscut una Setmana Santa sense la presència del bisbe de la diòcesi; fa un parell de setmanes vàrem celebrar, a la Catedral de Girona, el seu funeral i enterrament. Un enterrament amb la catedral plena de laics, amb una vintena de bisbes i un centenar de preveres concelebrants. Va presidir l’arquebisbe metropolità de Tarragona, monsenyor Joan Planellas, que és empordanès; en l’homilia va ressaltar el Testament espiritual que el bisbe Francesc va deixar escrit quan l’estiu passat va presentar la seva dimissió en complir els setanta-cinc anys.

Fa vuit dies, el Dimarts Sant, vaig concelebrar a la catedral, amb el bisbe Planellas i una seixantena de capellans, la Missa Crismal on es beneeixen els Sants Olis i es renova el compromís sacerdotal. L’any passat, en aquesta celebració, el bisbe Francesc, en l’homilia, va parlar del servei i de la generositat que comporta el missatge de l’Evangeli proclamat en la paraula, i sobretot en l’estil de vida del prevere. I ens va agrair la col·laboració al seu ministeri de servidors de la Paraula i dels Sagraments.

Les celebracions de la Cena del Senyor (Dijous Sant), de la Celebració de la Mort del Senyor Jesús (Divendres Sant) i de la Vetlla Pasqual (Dissabte Sant) ens fan viure el camí de la creu de tantes persones, malalts, vells sols, immigrants i refugiats que ens parlen de tantes creus com hi ha avui dia, clavant tants innocents en el dolor i la mort.

En totes les celebracions d’aquests dies Sants plana sobre nosaltres les barbaritats que l’exèrcit rus perpetra sobre la terra d’Ucraïna, i ens mostra de ben a prop que la guerra fa que l’home sigui un llop per a l’altre home.

El papa Francesc, que s’ha ofert com a mitjancer per aturar aquesta guerra, en diu: «Davant de les diverses i actuals maneres d’eliminar o ignorar els altres, siguem capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d’amistat social que no es quedi en les paraules».

Fa una setmana que, en la comarca del Baix Empordà, s’hi havia acollit quasi cinc-centes persones refugiades, provinents d’Ucraïna. Informacions des del Consell Comarcal ens parlen de la situació de col·lapse que es viu en aquesta tasca d’acolliment.

Des de molts indrets es van obrint campanyes d’ajuda per als refugiats i per pal·liar les greus problemàtiques que es viuen dintre Ucraïna. L’Associació «Amb les teves mans» té obertes dues campanyes, fins a final de mes, de recollida de material sanitari per a l’Hospital de campanya d’Ivano-Frankiwst i de material com tint de cabell i roba interior per a la Casa d’acollida de la Fundació Wolno Nam de Cracòvia.

Enmig d’aquests dies de la cinquantena pasqual, penso anar (en avió) a Cracòvia per acompanyar el lliurament del material sanitari i humanitari que dos valents de l’Associació hi portaran en furgoneta des de l’Empordà fins a Cracòvia. Serà el segon viatge de l’Associació.

Si entre tots som capaços d’ajudar en la mesura que sigui possible i d’acollir els qui ara viuen greus problemes, omplirem de contingut aquest temps pasqual.