Dones valentes

Tretze dies més tard he acabat de llegir-lo. I no perquè sigui lent a llegir, o que el llibre sigui molt voluminós, sinó per «prescripció de la presentadora, la Gemma», aconsellant-nos que cal llegir un capítol (una sola història) cada dia, que no cal tenir pressa, i cal fer-ne la digestió.

I certament que cada «història» d’aquestes tretze dones valentes, anònimes, moltes d’elles refugiades (palestines o sirianes al Líban) a Beirut, Gaza, Rojava, al Kurdistan iraquià, a Síria... és una lliçó a escoltar, a mirar, a reflexionar, a tenir present.

La Txell ens presenta dones valentes contra el patriarcat secular que domina la política, la religió, la cultura i la societat de l’Orient Mitjà, i, ben sovint de casa nostra, encara! Ella les veu aquestes dones (massa sovint invisibles a molts); com diu en David Fernández: «saber mirar, saber entendre, saber dir!».

«Un llibre ple d’injustícies a denunciar, d’històries a no oblidar, d’esperances a descobrir, de revolució a acompanyar ... des de casa, des de la feina, des de la vida». En la dedicatòria que em va fer la Txell va escriure: «Llegir Dones valentes no és només cosa de dones, sinó també d’homes, i d’homes valents que s’atreveixin a mirar aquest mirall».

Quan fa trenta anys vaig començar a sentir que la problemàtica dels corrents migratoris seria un dels problemes més greus del futur, us puc assegurar que vaig obrir els ulls, i em vaig prometre posar un ull a Gàmbia, com a signe d’una migració, davant la nombrosa presència de gambians a Santa Coloma de Farners, on m’havia enviat el bisbe Jaume.

Les deu vegades, en aquests trenta anys, que he estat a la República de Gàmbia, petit país de la panxa d’Àfrica Occidental, les nombroses visites a Amèrica Llatina (amb quatre anys als Andes del Perú), l’estada del 2018 a Atenes amb l’Associació Amb les teves mans..., m’han posat en contacte, allà i aquí, amb moltes dones valentes, anònimes, refugiades unes i altres, acollint-les i acompanyant-les.

A través de l’Associació Amb les teves mans, el 2016, vam començar ajudant els refugiats sirians a Lesbos (Grècia); quan no va ser possible (les petites ONG feien nosa!) vam seguir a Gàmbia, procurant la seva promoció humana i sostenible per estalviar-los que haguessin de marxar de casa seva; ara, aquests dies, sense oblidar Gàmbia, estem portant alimentació infantil a la frontera de Polònia, per als refugiats d’Ucraïna. I, encara, estem contemplant la possibilitat d’unir-nos a altres associacions a les costes mediterrànies del Marroc per acollir dones refugiades i embarassades que han fet un llarg camí, i cerquen la manera d’entrar a Europa, com sigui.

El llibre Dones valentes, de Txell Feixas, publicat el març de 2020, just quan va començar la pandèmia, sols ha estat possible de presentar-lo ara, en la sisena edició, i quan ja s’han venut més de dotze mil exemplars. Veritablement, ha estat un èxit editorial (Ara llibres), i, ara se’n continuarà parlant, quan la Txell, tornada ja de Beirut, n’està fent la presentació. El boca-orella l’ha escampat arreu.

El papa Francesc, comentant el text bíblic sobre Zaqueu (Lc 19), ens recorda que l’Església està cridada a sortir pels carrers de les perifèries existencials per cuidar els ferits i cercar els abandonats, sense prejudicis ni pors, sense proselitisme, sinó disposats a eixamplar la tensa per acollir a tothom. «Entre els habitants de les perifèries hi trobarem –diu el Papa– multitud d’emigrants o refugiats, de persones desplaçades i de víctimes de compravenda».

No vull fer un espòiler del llibre de la Txell, tot un manual de lluita pel dret a existir!; tot el contrari, us vull convidar a llegir-lo, en petites dosis, com una pluja fina, que us arribi al cor.