Hem passat unes setmanes grises, fosques i humides on la pluja anava i venia, un suau vent gèlid ens empenyia i el desassossec era una sensació que teníem, només apaivagada per l’escalfor de casa. Diuen, que ja és dir, que el temperament mediterrani és procliu a l’alegria i la sociabilitat bàsicament per la gran quantitat de llum, de sol, que tenim al llarg de l’any.
Aquests dies, i a vegades hom té la sensació que és més sovint, es comentava que la gent és més irascible, està més trista o simplement es troba més ensopida del que és habitual; val a dir que parlar sobre el temperament en general és arriscat perquè cadascú és com és, tot i que sí que sembla cert que el temps el pot accentuar.
De totes maneres, tot i que sembla que aquesta tendència plujosa, freda i grisa que ens ha acompanyat podria ser que tornés a apoderar-se de l’Alt Empordà, només podíem tornar a veure el sol amb l’ajuda d’una tramuntanada, i així ha estat. Fins que no ha entrat aquest vent del nord, no ha esvaït els núvols, les cabòries i les inquietuds, fins al punt que va passar per Portbou a gairebé 170 quilòmetres per hora. Aquesta velocitat, no sé si era la tramuntana justa que escrivia Fages, però ho ha netejat tot.
Malgrat que el temps de plom, gris, fred i humit, ens malmeti el temperament, cal dir que té efectes beneficiosos, com a mínim al pantà de Boadella- Darnius; en poc més de dues setmanes gairebé ha multiplicat la seva capacitat. Es trobava en un alarmant 38%, quan, en circumstàncies normals, altres anys es trobava per damunt del 80%; aquests dies s’ha incrementat de manera que supera el 60%, cosa que dona certa tranquil·litat.
Pensem, que aquest embassament no només proporciona aigua als habitants de la comarca, sinó també als visitants que arriben per milers durant l’estiu, que es preveu de certa normalitat respecte als dos anys anteriors. Benvinguda la pluja, i la grisor, si ens garanteix l’aigua pels pròxims mesos; ja vindrà la tramuntana que ho esbravi i eixugui tot.
