Aquests dies hem viscut una altra psicosi de carestia, semblant a la que es va viure durant el confinament de la pandèmia. Aquesta vegada no ha estat el paper de vàter, sinó productes alimentaris. El primer a desaparèixer de les lleixes dels súpers va ser l’oli de gira-sol, ja que el màxim proveïdor a casa nostra és, precisament, Ucraïna. Sé del cas d’una persona que només fa servir oli d’oliva, fins i tot per cuinar, que en va comprar dues ampolles... «per si de cas».

Vivim en un món completament dependent del transport, i el transport és el primer que rep amb el problema del carburant. Hem muntat una societat on ens dediquem a cultivar per vendre més enllà de les nostres fronteres i comprem productes elaborats a llocs llunyans, encara que, generalment, especificats a les informacions de venda. Però no ens hem organitzat coherentment per a autoabastir-nos. Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària. I algunes persones es pregunten si se’n podria produir més. I sembla que sí, que seria possible. Segons l’enginyer tècnic agrícola Pep Tuson Valls, no només és possible, sinó que és un dret que tenim, i de nosaltres depèn exercir-lo. Hauríem de tendir cap a una alimentació saludable, i aquest fet vital s’hauria de promocionar àmpliament tot considerant-lo un tema d’interès públic. «És per això que no és acceptable que l’agricultura estigui sotmesa a interessos especulatius i a pràctiques i tècniques contràries a la salut. L’agricultura hauria de ser regulada i practicada com un servei a tota la societat». I caldria fer un estudi acurat de necessitats bàsiques i possibilitats territorials.

Fins ara, 497 entitats i 1913 persones han signat un manifest que es titula: «Declaració per un sistema alimentari basat en l’agroecologia i la sobirania alimentària». En els primers paràgrafs es pot llegir: «Ens preocupa la situació actual i mirar cap endavant en un context d'incertesa davant un model alimentari que cada vegada acull menys gent en el camp, és totalment dependent d'inputs externs i energies limitades i està dissenyat amb paràmetres d'acumulació de benefici i no per a oferir aliments saludables a tota la població ni per a mantenir el nostre món rural viu». En aquesta cruïlla de canvi sistèmic en la qual ens trobem, la renovació del funcionament de l’agricultura és cabdal perquè tots puguem subsistir de manera sàvia i coherent.