Durant els dos caps de setmana consecutius anteriors a aquest últim, va ploure continuadament, de tal manera que es va fer gairebé impossible sortir al carrer, amb la majoria de gent movent-ser per dins de casa de manera inquieta i resignada.
Però com que tots sabíem de la necessitat que tenim d’aigua al nostre país, vam acceptar la pluja sense frustracions excessives. En aquesta ocasió, la vam agrair i vam ser feliços en veure com els nostres camps i terres es mullaven, sentint-nos privilegiats que la mare natura ens regués.
Encara caldria que plogués més. Molt i molt més. Sense arribar a inundar ni a fer malbé res, volem que la pluja ens faci bons els dos refranys a l’ús pels mesos que arriben: «en abril aguas mil» i «pel maig cada dia un raig». A ser possible que, a l'abril, no plogui per Setmana Santa, perquè, sempre que la crisi ho permeti, la penya té ganes de sortir de vacances després de dos anys tancada als seus domicilis per obra i gràcia de la pandèmia. I pel que fa a la pluja del maig, si no fos molt demanar, que no ens vingui per Santa Creu, ja que també estem ben tips de no poder anar als caballitos o d'anar-hi i que les sabates ens quedin més que polsoses, enfangades.
I deia abans que no hauria de deixar de ploure perquè, després de tants dies plovent, comprovo a la plana web de la Generalitat que l'embassament de Darnius-Boadella –el pantanu de Boadella de tota la vida pels que ja tenim una edat– està omplert d'aigua en poc menys d'un cinquanta per cent, quan fa exactament un any ho estava en més d'un vuitanta.
Total, que val la pena renunciar a sortir a voltar a canvi de la satisfacció de veure com la terra seca i esquerdada es remulla. Estar-se’n de passejar sota el sol primaveral, d’anar a caçar espàrgols i inclús d’una cerveseta a la terrassa del bar. Tot sigui per invertir en un futur millor, en un estiu amb aigua, sense set, i tant de bo sense focs.
I la millor manera d’anticipar la celebració consisteix a estar estirat i ben abrigadet a dintre el llit mentre sentim les gotellades d'aigua a defora o bé, si a algú li dona per posar-se en posició vertical, que sigui sempre amb un bon llibre a la vora del foc i amb una copa de vi.
Ah!, i per cridar la pluja, qui vulgui pregar i en sàpiga que ho faci. Com va fer el conseller Baltasar el 2008. I a ser possible a la Moreneta, que és d’eficàcia provada.
