Dies enrere, parlant amb una amiga, li vaig demanar la seva opinió sobre quin dels dos temes en què havia pensat, li agradava més per escriure aquest article. Ella, molt segura, em va dir: «No ho dubtis, parla de la felicitat». I l’hi vaig fer cas. Del seu suggeriment n’ha sortit aquest escrit. Ella va afegir: «Escriu-lo. Perquè aquest és un bon tema i l’escrit que en surti pot ajudar molt a les persones que el llegeixin». Li vaig fer cas. Desitjo que tingués raó.
La felicitat, d’entrada, no sembla tenir relació amb cap tema mèdic, però sí que n’hi té. L’Organització Mundial de la Salut ja ho deixa clar en la definició del terme salut. Defineix la salut no només com l’absència de malaltia, sinó que comporta l’estat de benestar (personal i col·lectiu), que en aquest context s’equipara al de felicitat. I les percepcions satisfactòries vitals també (con)formen part de la salut mental, l’emocional i la física.
Des d’un punt de vista filosòfic la felicitat és un estat d’ànim en què la persona se sent plenament satisfeta. Les diferents doctrines filosòfiques l’han classificat segons si s’aconsegueix assolir-la mitjançant el plaer, la raó o el sacrifici i la caritat.
L’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, l’any 2012, va decretar el dia 20 de març com el dia de la felicitat per reconèixer la seva rellevància en el desenvolupament i el benestar de les persones. Segons l’ONU per garantir tant la felicitat com el benestar cal erradicar la pobresa, tenir cura del nostre planeta i reduir al mínim les desigualtats en el món. Són temes dels quals es parlen sovint.
L’origen del naixement d’aquesta commemoració també és especial. La trobem en el Regne de Butan, que és un petit país situat al sud d’Àsia, a la serralada de l’Himàlaia. Fa més de 40 anys, hi havia un rei, que quan només tenia 16 anys, va idear basar la filosofia del seu país en la felicitat de les persones que hi vivien. Per donar-li la importància que ell pensava que tenia aquest fet, va canviar el producte interior brut com a mesura de riquesa per un que es va inventar i va anomenar Felicitat Nacional Bruta (FNB).
Aquest es considera un complement del PIB (Producte internacional Brut) La FNB es basa en el càlcul de nou paràmetres, que són el benestar psicològic, l’ús del temps, la vitalitat de la comunitat, la cultura, la salut, l’educació, la diversitat mediambiental, el nivell de vida i el govern. És bonic, veritat?
Des del punt de vista de la promoció de la salut, la felicitat és un estat d’ànim que porta a una satisfacció. Per ser feliç només cal seguir unes directrius bàsiques, essencials i ben senzilles. Es tracta d’aprofitar el dia, de perseguir els somnis, de celebrar els èxits, de crear hàbits saludables i de regalar-se temps. Vist així sembla que qui no és feliç és perquè no vol.
Per acabar tornem al començament, a les protagonistes de l’article, la felicitat i la meva amiga. «Que difícil sembla aconseguir la felicitat en aquests moments, veritat? La teva intenció en proposar-me de fer aquest escrit, va ser molt bona. I tot i que sembla que assolir la felicitat és fàcil, no és gens fàcil obtenir-la. No tothom és com tu que et preocupes no només de la teva felicitat, sinó que també procures per la dels altres».
