Durant el Ple de l’Ajuntament del 7 de març vaig llegir el text que ve a continuació, per tal de reivindicar i posar de manifest situacions viscudes al nostre municipi i que ataquen directament el nostre benestar com a persones; persones que mereixem viure amb seguretat, respecte i dignitat:

«Els fets que van tenir lloc a finals del mes de gener a un edifici de protecció oficial del nostre municipi i que van suposar l’agressió sexual a una dona de més de noranta anys torna a posar més que de relleu el grau elevat de violència que vivim o podem arribar a viure moltes de nosaltres en el nostre context. La gravetat dels fets s’accentua si pensem que aquesta dona va ser agredida dins el seu habitatge, habitatge que se li va proporcionar donat el seu grau de vulnerabilitat social. Vulnerabilitat social entesa com a la propensió a patir exclusió social a causa de situacions d’equilibri social o personal precàries, segons definició del Diccionari de serveis socials elaborat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania. Més enllà de les dades, som persones. Com a persones, totes, en algun moment de la nostra vida, podem passar per una o diverses situacions de vulnerabilitat. És quan quedem exposades davant d’alguna situació o situacions de vulnerabilitat que necessitem més que mai l’escalf de totes i tots, necessitem tota l’ajuda que se’ns pugui oferir per tal de pal·liar els efectes de la situació precària en la qual ens puguem trobar, sigui en singular o en plural. Aquesta ajuda, sigui de manera puntual o continuada, ha de poder generar una mínima situació de benestar a la persona que la rep per tal que aquesta pugui millorar, ella mateixa, la situació d’inici i sortir del pou.

Sigui l’edat que sigui i en la situació que sigui, sent dona sola, mare, filla, companya, se’ns ha de poder oferir un bon entorn de recuperació i de vida; no oblidem mai els drets que tenim com a persones dins una societat que se suposa solidària.

Viure en un edifici de protecció oficial no hauria de suposar només una protecció de caràcter econòmic, sinó també elevar a una protecció a tots els nivells, de manera que aquests fets no puguin tornar a passar ni aquí ni enlloc. Ens hem de poder sentir segures a tot arreu, sigui caminant pel carrer o sigui a l’edifici on vivim. La inversió en educació ha de ser important per tal que tots plegats tinguem respecte els uns cap als altres. Des de l’escola s’ha de continuar treballant perquè el nivell d’educació sigui el més homogeni possible. S’ha de poder treballar en aquest sentit. La inversió en educació reverteix positivament cap a la societat, i crea situacions d’oportunitat i d’igualtat».

Necessitem, amb urgència, que la inversió en educació i seguretat sigui incrementada, i no menys mantinguda, per tal que totes puguem viure en entorns segurs i que ofereixin condicions de respecte envers les persones, i dignitat també. Tenir una societat equilibrada ajuda que el respecte no es perdi i així afavoreixi que no es creïn situacions de pèrdua de respecte i d’agressió, sigui verbal, física o psicològica. El model a seguir ha de fer prevaler que el respecte entre els uns i els altres sigui present a qualsevol edat/situació.