Va haver-hi un temps on Roses tenia una vocació internacional que ens connectava amb el món. Tothom coneix, per exemple, l’agermanament amb l’illa grega de Rhodes que va donar tants fruits de cooperació social i que ens va enllaçar amb un indret del planeta amb qui compartim moltes més coses de les que imaginem. Especialment durant els anys 90, l’intercanvi cultural va intensificar-se amb tota mena d’experiències i gestos.
La diversitat i la voluntat d’acollir tant nou vinguts com turistes forma part de l’ADN de Roses. Els agermanaments i els projectes de cooperació internacional són grans oportunitats de construcció col·lectiva. Malauradament, a l’última dècada l’activitat internacional ha estat inexistent. No s’ha treballat per intensificar les relacions fora de les nostres fronteres. Una evidència és que a Roses no existeix cap convocatòria de subvencions per a projectes de cooperació al desenvolupament per entitats que reforci el vincle internacional, com també passa a ciutats com Figueres o d’altres municipis.
El 1970, en un context de creixement econòmic dels estats europeus, les Nacions Unides van fixar que els països enriquits havien de destinar el 0,7% dels seus recursos a països empobrits com a forma de reparació històrica. En aquest sentit, són moltes les ciutats i pobles que han recollit el guant i també apliquen aquesta lògica als seus pressupostos municipals. La manca d’hàbit de participar en projectes de cooperació internacional, més enllà de l’aportació simbòlica que es fa al Fons Català de Cooperació, fa que no hi hagi cultura de cooperació.
Roses és una vila profundament solidària on sempre que ha estat necessari ha demostrat la seva implicació amb tota mena de causes socials. Ho estem vivint, per exemple, amb la invasió russa a Ucraïna, on són molts els rosincs que estan acollint i involucrant-se amb fer millor la vida dels que tenen menys sort. Si es posen els recursos necessaris i hi ha una visió de futur internacional, un full de ruta i compromís podem fer grans coses. Ens hi posem?
