El 24 de març de 1882 Robert Koch va descobrir el bacil de Koch o Mycobacterium tuberculosis, causant de la malaltia que porta per nom tuberculosi. La seva presentació més freqüent és la infecció pulmonar. Hem de dir, en contra del que sol passar en Medicina, que aquesta malaltia sí que es cura. Això sempre que es faci bé el tractament.

La malaltia es transmet de persona a persona, quan dues es posen en contacte i la que està malalta tus, esternuda o escup davant de la persona sana, posant-la en risc d’infectar-se. Una bona ventilació i les radiacions de la llum solar disminueixen la contagiositat del bacil. Quan una persona s’infecta es pot posar malalta o no, ja que de vegades el bacil queda latent a dins l’organisme sense provocar la malaltia. La tuberculosi pot presentar-se lentament o fer-ho de forma aguda. Pot ser molt greu, sobretot quan afecta persones immunodeprimides o amb un nivell de defenses baix. Són col·lectius especialment sensibles els infants, les persones grans, les portadores del virus de la sida, les que tenen càncer o pateixen de diabetis.

Per diagnosticar-la es fa la prova de la tuberculina. Es fa una punxada i es mira quina és la resposta. Es fa a tots els convivents de la persona malalta i es pot fer a tothom, a nens, dones embarassades, gent gran i persones que tenen al·lèrgies. Quan és positiva indica infecció i s’ha de descartar malaltia. És llavors quan es demana una radiografia de tòrax per valorar la seva possible presència pulmonar. Si s’està infectat, però no malalt, no cal fer res. Però si es considera que s’està en una situació de perill de desenvolupar la malaltia es dona un tractament preventiu durant uns mesos.

Seguint el tractament de forma correcta, es curen el 100% de les persones malaltes, és a dir, tots. El malalt en tractament deixa de contagiar en les primeres setmanes de tractament si es fa ben fet. Aquest tractament és llarg, s’ha de prendre més d’una pastilla cada dia, respectant la dosi diària i sense oblits. Tot i trobar-se perfectament bé no es pot deixar de prendre la medicació fins que hagi complert la durada de la prescripció. Si es deixa abans de temps es pot recaure i el bacil pot crear al tractament, cosa que dificulta el tractament posterior i el seu guariment. La base del tractament és impedir que el microbi es desperti o s’activi provocant la malaltia.

Hem de pensar que un pot estar malalt de tuberculosi si té tos d’uns 15 dies de durada, hi ha febrícula -febre baixa-, si s’està cansat sense motiu aparent i si hi ha pèrdua de pes, en tota persona que conviu o no, amb una persona malalta de tuberculosis. Davant d’aquesta situació cal anar al metge qui potser creurà necessari descartar-la. En aquest cas i si ho creu convenient, demanarà una prova de tuberculina i una radiografia de tòrax per a descartar-la o per confirmar-la.

Reiterem, tenir la infecció no equival a tenir la malaltia. Aquesta està ocasionada per l’activació del bacil que provoca lesions pulmonars. Es nota perquè apareixen els símptomes que hem descrit.

En aquesta fase de la malaltia, quan encara no està tractada, o fa poc que s’ha començat, és quan es pot infectar a altres persones. Per guarir-se’n només cal seguir correctament el tractament.