Fa pocs dies, el 15 de març, Figueres va acollir la celebració del quarantè aniversari de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, organitzada per aquest Setmanari; un acte senzill i interessant, atès que oferí una taula rodona amb tres periodistes de reconeguda trajectòria, moderada per la periodista Mairena Rivas, que varen explicar una mica el periodisme des de dins, i sobretot com es viu quan s’és dona, mare, filla i treballadora alhora.
La primera conclusió a la qual s’arriba, i que elles varen expressar, és que el progrés professional de la dona treballadora amb la vida personal són feixucs, per a periodistes i per a qualsevol altra professió, deixant en evidència que no és una qüestió d’una feina o una altra.
Tot i això, celebrar l’aniversari d’una entitat periodística, «perifèrica» com la definí el seu president Francesc Fàbregas, i celebrar-lo en forma, amb lectors i amb subscriptors –el mateix Fàbregas i Carles Ayats van agrair la militància del lector de premsa de proximitat–.
El món periodístic ha canviat, és més digital que en paper, la competència és ferotge i les grans capçaleres pertanyen a conglomerats d’empreses que, a voltes, les poden condicionar –un fenomen que sospito que no té marxa enrere–.
A casa nostra, seguim amb una tradició de comptar amb una premsa local forta i diversa; actualment hi ha dues capçaleres que ja són històriques, però històricament la llarga tradició periodística confirma el vessant il·lustrat, culte i compromès de la societat empordanesa.
La casualitat m’ha portat a trobar una curiosa fotografia dels anys seixanta. Està feta a Can Duran i s’hi celebrava un acte que s’anomenava «sopar de la premsa local», i on es podia veure treballadors i col·laboradors dels diaris del moment: Ampurdán, La Vida Parroquial i també la revista mensual Canigó, com Narcís Sala, Ramon Reig, Alfons Puig o Xavier Dalfó, entre altres. Una fotografia carregada de nostàlgia, però també d’ofici periodístic.
