Fa temps que a Figueres s'observa un cel ennegrit, com entristit. No és la pluja de les darreres setmanes, ni tampoc la crònica negra que ens va oferir el primer Festival Ceba Negra de Figueres. Es tracta de la mala maror que es respira quan passeges per la ciutat i que es palpa en qüestió de segons. La gent està preocupada i decebuda a parts iguals, i la Covid-19 i el panorama bèl·lic europeu han agreujat aquests sentiments.
Escolto i llegeixo les receptes màgiques de la càfila que formem part els representants polítics de la ciutat govern i oposició- i el cel encara esdevé més fosc. Predomina el curtterminisme a favor dels interessos personals i partidistes, i en detriment dels interessos a llarg termini de la ciutat. Es prenen la política com si es tractés d'un joc infantil - i un trampolí- enganyant a la gent a canvi d'un grapat de vots. No hi ha rumb ni valentia per començar projectes que transformin veritablement la ciutat. Ni tan sols es dona continuïtat a les propostes positives que van iniciar alguns dels nostres predecessors polítics. La muntanya de temes pendents que té Figueres ha crescut tant, que avui ja és impossible solucionar-los en sis o, fins i tot, vuit anys.
Fa falta que algú es decideixi a activar-los perquè no quedin encallats quinze o vint anys més, però sobretot, que hi hagi planificació, rigor, sentit comú i persistència a l'hora d'executar-los, desenvolupar-los i avaluar-los. Mentrestant, sorgeixen nous problemes socials i econòmics que encara són més difícils de resoldre. Afers globals que influeixen a escala local, i que requereixen un sistema ben engranat perquè la roda avanci sense gaires entrebancs.
A tall d'exemple, tothom és coneixedor del fenomen de l'"okupació", una dificultat que resulta del xoc entre el dret a la propietat privada i el dret a un habitatge digne, ambdós drets recollits a la Constitució Espanyola. Ara bé, totes les "okupacions" s'han de col·locar sota el mateix paraigües? Les entitats del tercer sector, les classifiquen segons la tipologia de les seves causes: socials, delinqüencials o ideològiques. En el cas de les "okupacions socials" s'han d'activar tots els mecanismes i recursos per poder ajudar a les famílies i, alhora, defensar els interessos privats dels petits propietaris de pisos. Però, què passa amb les "okupacions delinqüencials i les ideològiques" que generen greus problemes de convivència i incivisme? Res. La sensació final és com la d'impactar contra la paret constantment i no trobar ajuda enlloc.
Sense anar gaire lluny, a principis de març, es va ocasionar un nou incendi en un bloc de pisos pràcticament "okupat" del carrer Sant Pau de Figueres. Els petits propietaris, i la Comunitat, feia més de dos anys que denunciaven als bancs i a l'Ajuntament les incalculables incidències que provocaven (robatoris, incivisme, tràfic de drogues, vandalisme, etc). Per sort, totes les persones ferides que es van traslladar a l'hospital s'estan recuperant correctament i no hem hagut de lamentar fets més greus. I com aquest exemple, en podem trobar centenars per tot Figueres: Marca de l'Ham, zona oest, Creu de la Mà, Parc de les Aigües, etc.
És cert que les administracions locals tenen limitacions competencials en matèria d'habitatge. No obstant això, cal ser contundents davant dels incívics reincidents, i cal ser proactius: fomentar la col·laboració pública- privada amb els AdF i API de la ciutat i coordinar-se amb tots els departaments existents; exigir la millora del parc immobiliari públic a les administracions corresponents, tot evitant la creació de nous sectors segregats; demanar col·laboració als petits propietaris d'immobles i no regular-los amb sancions econòmiques; negociar i tenir un contacte constant amb els grans tenidors d'immobles buits; oferir recursos i instruments a la ciutadania per augmentar la seva seguretat; entre altres.
Aquests processos -que exigeixen temps, diàleg, lideratge i determinació- no ens aporten solucions absolutes, però sí marquen la diferència a l'hora d'afrontar els reptes postmoderns que se'ns presenten en l'actualitat i que tenen a la gent de Figueres preocupada.
