Des que el 24 de febrer les tropes de Putin van envair Ucraïna, tres milions d’ucraïnesos han hagut de fugir del seu país. Són majoritàriament dones, nens i gent gran, deixant enrere els homes i joves reclutats per l’exèrcit. Dones que no fugen soles, van acompanyades d’aquells que depenen d’elles, amb la qual cosa fugen i continuen cuidant aquells que escapen amb elles. Les possibilitats de refer, de recomençar la seva vida i, sobretot, de conjugar feina amb les cures, amb el fet de recomençar, és molt complicada, una doble dificultat. Dones una vegada més invisibilitzades, ara per la guerra.

Fa dues setmanes ho vam viure i conèixer de primera mà. Tres autobusos van fer parada a Figueres amb persones refugiades que es dirigien a Madrid. Va ser un dia carregat d’emocions. Emocions sobreposades i amb dificultat de contenir les llàgrimes en determinats moments. Vam acollir-los perquè poguessin menjar alguna cosa calenta i estirar les cames per continuar el camí. Deixen enrere el seu país, la seva vida, la seva feina, les seves arrels... Ho han hagut de deixar tot, fugint de les bombes i veient com els seus pobles i ciutats queden sota les runes. Un malson que queda reflectit a les seves cares.

Va ser, però, un dia per tornar a creure en les persones i en la solidaritat. D’un dia per l’altre vam muntar un dispositiu amb la col·laboració altruista de desenes de persones.

Gràcies a tota la gent de serveis socials de l’Ajuntament, als companys regidors, a l’equip de Protecció Civil, gràcies a les persones voluntàries, gràcies als Alberts, Davids, al Pep, al Fredy i a la comunitat ucraïnesa de Figueres com la Irina, l’Oxhana, la Luba, la Svetlana, la Tetyana, a tots els voluntaris que van fer possible servir menjar a més de 170 persones i fer que les hores que van estar a la nostra ciutat fossin les més càlides possible.

Aquesta guerra és un altre repte sobrevingut al qual hem de donar resposta, però cal que ho fem bé. Ara més que mai és imprescindible treballar de forma conjunta, coordinada, entre administracions i amb el suport de les entitats per tal que la solidaritat es pugui canalitzar correctament i sigui operativa possible i ben vehiculada. No n’hi ha prou en donar-los un sostre o un plat calent, és imprescindible que tinguin totes les facilitats perquè puguin realitzar els tràmits legals com a persones refugiades i poder començar de nou (escolarització, carnet sanitari, empadronament...). A banda, és necessari ajudar-los a reparar, amb suport psicològic i com més aviat millor el dany emocional. Hem d’acompanyar-los, estar al seu costat però que segueixin el seu camí, amb autonomia personal i familiar.

Per canalitzar els circuits i unificar les peticions de persones que arriben, des de Figueres posarem en marxa el Punt d’Atenció a les Persones Refugiades d’Ucraïna, un nou servei que coordina totes les atencions per part de l’Ajuntament i amb la voluntat de donar una resposta municipal unificada davant la gravetat d’aquesta crisi humanitària. També tindrà la missió de fer conèixer a la població els missatges informatius de caràcter oficial, centralitzant la informació adient.

Irène Némirovsky, escriptora ucraïnesa deportada pels alemanys el 1942 va escriure, farta de sentir l’esclat de les bombes La Suite francesa, i un fragment diu això:

«Pinta’t els llavis amb la sang del teu marit mort i posa una mica de berenar als teus fills, ni que siguin unes galetes i uns caramels d’enganyifa. Però, sobretot, que mai et vegin plorar perquè sempre els explicaràs que el pare tornarà i que la senyoreta obrirà l’escola i et farà escriure una redacció del teu estiu, encara que la por només la puguis dibuixar en vermell i negre i no la puguis descriure amb paraules».

Un fragment colpidor d’una mare que, en definitiva, el que vol és el millor per al seu fill. Dones que escapen, també, de la guerra per dignitat.