Davant dels advertiments, ara ja una esfereïdora realitat a velocitat de creuer, de molts organismes europeus i espanyols, sobre els impactes econòmics que tindrà per a Espanya (Europa també i Catalunya òbviament), la contraofensiva occidental per aturar la guerra a Ucraïna, intentant enfonsar Rússia, i que tindran (estan tenint ja) efectes socials i econòmics més accelerats que la crisi del 2008 o la pandèmia (de la qual alguns sectors no s’han recuperat encara), és realment sorprenent –o no– com fa 1-2 anys tornem a ser més papistes que el Papa. Llavors els primers de la classe amb despesa amb vacunes, ara els primers de la classe amb despesa militar, amb 10.000 milions d’euros més per Defensa (arribant al 2% del PIB, segons compromisos amb l’OTAN). Però no era aquí on volia anar, si no a les sancions econòmiques contra Rússia. Sancions, que algun analista ha dit, si no s’acaba la guerra aviat, ens poden portar a una crisi com la depressió de 1929. Poca broma!

I, efectivament, uns admeten (a sobre, amb orgull) que això tindrà un alt cost que «haurem» d’assumir (Govern espanyol), altres fan ocurrències traspassant el problema als consumidors (Josep Borrell), i altres (Govern català), amb perfil més baix, s’apunten a l’«ona» d’humanitarisme emotiu atiat per centenars d’iniciatives solidàries privades, moltes al marge de les institucions.

I parlant de Catalunya, si la guerra dura un mes més, l’enfonsament del turisme per l’efecte cascada, serà, ara sí, una estocada mortal. En aquest sentit, la majoria d’ajuntaments amb destinacions turístiques de la Costa Brava, ja poden començar a preparar un pla B en els seus pressupostos i alegres partides previstes amb els fons europeus Next Generation, ja que per l’efecte col·lateral de les sancions no hi haurà uns altres fons europeus per neutralitzar els impactes de la guerra. Una part anirà a refugiats, una altra a despesa militar i les molles, per tapar forats als sectors socials que més cridin. Els estralls que s’acosten les properes setmanes (no ja mesos) seran, són ja, de tal magnitud, a no ser que s’acabi miraculosament la guerra, que ja poden fer reserva per coixí de polítiques socials, fiscals i d’ocupació. Si la UE ha decidit ficar-se en el jardí de les sancions econòmiques, també hauria de preveure fons extraordinaris per protegir les pimes, autònoms, treballadors, famílies i col·lectius més vulnerables per la recessió que s’acosta. Si el govern espanyol vol ser el primer de la classe, que prepari ja un paquet urgent de mesures econòmiques i fiscals directes (sense vincular-les al mercat energètic, ja que la crisi no ha començat amb Putin, l’ha accentuat!).