Quan la Bíblia ens explica, a la seva manera, els orígens de la humanitat, després de relatar la creació del món i de la parella, amb l’expulsió del Paradís, en el capítol 4 del llibre del Gènesis, ens presenta el combat entre els germans Caín (pagès) i Abel (pastor d’ovelles). Una lluita caïnita entre pagesos i pastors, que s’explica com una guerra entre germans.

«Llavors el Senyor va preguntar a Caín: – On és el teu germà Abel? Ell va respondre: – No ho sé. Que potser soc el guardià del meu germà? El Senyor li replicà: – Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra!» (Gn 4, 9-10).

M’ha semblat començar amb el primer crim de la humanitat en aquest moment en què Vladimir Putin i Rússia ataquen salvatgement els seus germans ucraïnesos. El patriarca Ciril de Moscou fa pocs dies va dir: «Els pobles rus i ucraïnès tenen una secular història comuna, que arriba fins al baptisme de la Rus pel príncep Vladimir (988)».

Govern rus i Patriarcat de Moscou coincideixen en el fet que Kiiv és l’origen de Rússia i de l’Església russa. També nosaltres, després de la guerra civil, hem viscut una lectura coincident entre Església i Estat. Lamentablement, hem viscut molts anys de cesaropapisme i de nacionalcatolicisme.

Des del punt de vista eclesial, Kiiv és la seu metropolitana de l’església ortodoxa ucraïnesa del Patriarcat de Moscou; per tant, de l’Església ortodoxa russa. I, políticament, diu Sebastià Janeras, el govern rus ha aspirat sempre a «recuperar» Ucraïna i, sobretot, el seu centre, Kiiv. Això és el que ha proclamat ara ben clarament Putin.

L’any 1920, durant la independència política d’Ucraïna, naixia l’Església ortodoxa ucraïnesa autocèfala, que fou liquidada pel govern soviètic l’any 1930. Amb la independència d’Ucraïna, després de la caiguda del mur de Berlín, l’any 1991, ressorgí de nou aquesta Església, considerada sempre com a cismàtica per l’Església russa, i reconeguda finalment pel Patriarca Ecumènic de Constantinoble Bartomeu I, l’any 2018, amb el nom d’Església Ortodoxa d’Ucraïna.

«El patriarca de Moscou – deia en una entrevista el patriarca llatí de Jerusalem – no és que calli; és que s’ha posat de la banda de Putin». A Ucraïna, i sobretot al costat oest del país, amb capital a Lviv, hi ha el Patriarcat Grecocatòlic d’Ucraïna, vinculat al papa de Roma. En els darrers anys, he conegut molts creients grecocatòlics ucraïnesos mentre era a Figueres. També vaig visitar, el mes d’agost de 2019, en ocasió del Col·loqui Europeu de Parròquies, la ciutat de Lviv i Ivano-Frankivsk. I, com podeu suposar, hi vaig fer un bon nombre d’amics. El tema del Col·loqui era: «Qui ens ajudarà a ser Cristians a Europa, avui?».

Em dol, i molt, la invasió russa a Ucraïna, i com a membre de l’Associació Amb les teves mans, hem organitzat un enviament als bombers voluntaris de Czestochowa-Bleszno (Polònia), de menjar per a infants, mantes tèrmiques i guants d’esquí. I, amb els diners recollits a través del compte corrent i del Bizum 00779, els dos membres de l’associació que viatjaran a final de mes a Polònia, compraran en establiments d’allà, el que sigui urgent en aquell moment, fomentant així l’economia local.

Maksim Óssipov, escriptor rus, escrivia fa uns dies a l’ARA: «També tenen raó els qui consideren que la guerra amb Ucraïna és el principi de la desintegració de Rússia. No hi ha hagut una Blitzkrieg, una guerra ràpida i victoriosa. Als governants autoritaris no se’ls perdonen les guerres perdudes, però difícilment la cosa quedarà en un canvi de governant. La història del nostre país s’acaba».

Putin (Caín), on és el teu germà Abel?